Frigorífics del Ter

Fins a mit­jans del segle pas­sat la cam­pa­nya càrnia s'aca­bava al juny i es tor­nava a obrir una nova cam­pa­nya al setem­bre. Durant els mesos de juliol i agost els escor­xa­dors eren tan­cats perquè no hi havia sis­te­mes per con­ser­var la carn, fet que obli­gava a fer un parèntesi en la matança. Ben aviat la tècnica va per­me­tre cons­truir i ins­tal·lar cam­bres de con­ser­vació i túnels de con­ge­lació, que varen solu­ci­o­nar aquest pro­blema. D'aquí deriva que la majo­ria dels escor­xa­dors indus­tri­als adop­tes­sin el nom de fri­gorífics perquè la nove­tat era pos­seir ins­tal·laci­ons per a la con­ser­vació de la carn. D'escor­xa­dors, n'havien exis­tit sem­pre.

Els indus­tri­als car­nis de la província de Girona esta­ven agru­pats en un Cicle d'Indústries de la Carn lli­gat al sin­di­cat únic. Lla­vors els prin­ci­pals fabri­cants varen tenir la pen­sada d'agru­par-se per tal de cons­truir un escor­xa­dor fri­gorífic que fos capaç de sub­mi­nis­trar-los la matèria pri­mera necessària per a la pro­ducció. Així va néixer Fri­gorífics del Ter SA, una enti­tat en què par­ti­ci­pa­ven com a socis els fabri­cants més impor­tants del sec­tor: Esteve Espuña, Jamo­nes Noel, Casa­de­mont, Car­los Colo­mer, Puig­vert, Boa­das, Josep Gou, Casa­ponsa, Aulet i molts d'altres. Fou una ini­ci­a­tiva única, fruit d'una entesa entre fabri­cants que eren com­pe­ti­dors però que tenien una neces­si­tat comuna: el sub­mi­nis­tra­ment regu­lar de matèria pri­mera. És de les escas­ses vega­des que els indus­tri­als d'un sec­tor gironí han creat una empresa comuna.

Els pro­mo­tors adqui­ri­ren uns solars al final del poble de Salt, en un lloc que era pràcti­ca­ment un des­cam­pat. Allí edi­fi­ca­ren i ins­tal·laren una indus­tria modèlica, que donava feina a més de dos-cents tre­ba­lla­dors del poble. Una for­mi­da­ble injecció de moral, al mateix temps que les tèxtils ana­ven ple­gant. Es va esco­llir com a gerent una per­sona que regen­tava una petita fàbrica a Salt, Ramon Compta, i que per tant, no estava lli­gat a cap de les grans empre­ses pro­pietàries. Era una per­sona cor­dial, rao­na­ble, entesa, que va plan­tar arbres a l'entorn de l'escor­xa­dor per tal de pro­por­ci­o­nar-li un bon oreig. Va regen­tar aque­lla acti­vi­tat durant tota la seva vida labo­ral amb molt de seny, i cal dir que Fri­gorífics del Ter va com­plir amb escreix els propòsits dels seus fun­da­dors.

Després, com sol pas­sar sovint en aquests casos, els can­vis en les empre­ses ini­ci­als varen moti­var que la soci­e­tat anés can­vi­ant de mans. Final­ment, l'empresa anava dava­llant, fins que una decisió de la pro­pi­e­tat actual en va deci­dir la venda i el tan­ca­ment. Allò havia de trans­for­mar-se en una macrour­ba­nit­zació; però de moment tot anirà a terra, i va per llarg. La crisi immo­biliària va arri­bar ino­por­tu­na­ment, i ho va can­viar tot!