On som?

La CUP, par­tit clau en les actu­als cir­cumstàncies per al govern de Cata­lu­nya, té dues incon­sistències bàsiques.

Pel seu ori­gen muni­ci­pa­lista, també per altres raons, la presa de deci­si­ons a través d'assem­blees en capes suc­ces­si­ves i jerar­quit­za­des és lenta. Fa tres mesos que la ciu­ta­da­nia no sap si arri­ba­ran a un acord per la inves­ti­dura del pre­si­dent Mas i un pacte de legis­la­tura amb Junts pel Sí. Són temps de decisió llargs i incerts difícil­ment com­pa­ti­bles amb els neces­sa­ris en política.

La CUP és poc pre­vi­si­ble. Els seus líders expli­quen quina és la seva posició sobre deter­mi­na­des qüesti­ons però tot seguit  reco­nei­xen que si “l'assem­blea” opina dife­rent ells can­vi­a­ran imme­di­a­ta­ment d'opinió. Segons la seva opinió “no hi ha meca­nisme més democràtic”... però tam­poc més incert. Aquesta estruc­tu­ració interna és difícil­ment com­pa­ti­ble amb la política que neces­sita rapi­desa i pre­vi­si­bi­li­tat. Es podria con­cloure amb certa base que l'estruc­tura i orga­nit­zació de la CUP és més d'ONG, club d'idees o think tank que de par­tit polític. Les con­seqüències d'aquesta inco­herència són visi­bles, espe­ci­al­ment quan la CUP es con­ver­teix  en la peça clau per deter­mi­nar la política cata­lana en un moment espe­ci­al­ment crític. Avui la situ­ació és així sens per­ju­dici que les coses es podien haver fet cer­ta­ment d'una altra manera per Junts pel Sí...

La CUP plan­teja la política des de l'abso­lut dels con­cep­tes i els prin­ci­pis. No es pot inves­tir Mas perquè és l'autor de les “reta­lla­des”. Si una cosa és la política és transacció i pacte i, per tant, modu­lar les pròpies idees i prin­ci­pis per avançar política­ment a través de la coa­lició, la dis­cussió i la col·labo­ració... És doncs  evi­dent que aquest fona­men­ta­lisme dels prin­ci­pis, que té un efecte posi­tiu des de l'exem­pla­ri­tat, és nega­tiu per fer política.

Forçar a fer una decla­ració al Par­la­ment de Cata­lu­nya cri­dant a la deso­bediència civil per mati­sar set­ma­nes després que era una reso­lució decla­ra­tiva, o pac­tar i impul­sar un pla de xoc social quan la Gene­ra­li­tat no té recur­sos ni per a la des­pesa cor­rent, paga­ment de les  farmàcies, resulta patètic i ridícul.

La inco­herència entre l'estruc­tura de la CUP i els seus objec­tius per­ju­dica la con­se­cució d'aquests. Hi pot haver poc dubte que la CUP ha danyat el procés sobi­ra­nista català sigui aquest inde­pen­den­tista o a la recerca d'un nou encaix de Cata­lu­nya i Espa­nya. La con­se­cució d'una nova posició política per a Cata­lu­nya reque­reix trans­ver­sa­li­tat. Excloure la dreta d'aquest procés és no enten­dre res, mai l'esquerra en soli­tari o la dreta per si sola ho acon­se­gui­ran. És can­sat expli­car el que és evi­dent...

Quan els líders dels dos prin­ci­pals par­tits esta­tals deba­ten durant dues hores sobre el futur d'Espa­nya par­len de Cata­lu­nya dos minuts perquè el pre­sen­ta­dor els força a fer-ho. L'excés i la manca de soli­desa con­du­eix a soci­e­tats amb un nivell intel·lec­tual i cul­tu­ral alt a la irre­llevància. El que la ciu­ta­da­nia menys per­dona és la inco­herència i la fri­vo­li­tat.

No és ara l'hora de pen­sar en el que es podia haver fet i no es va fer o en el camí que es podria haver seguit quan se'n va triar un altre, perquè es podia haver reco­ne­gut, com era evi­dent, que Cata­lu­nya va votar majo­ritària­ment inde­pendència el 27-S però no volia salts al buit, ni decla­ra­ci­ons uni­la­te­rals, ni vis­ques a una república no nata... sinó una posició de nego­ci­ació ferma que, si no donava resul­tat i es feia visi­ble el seu fracàs, hau­ria conduït a la con­fron­tació amb el govern cen­tral en un període poste­rior en què els par­ti­da­ris de la inde­pendència, o d'un nou i radi­cal­ment dife­rent encaix de Cata­lu­nya i Espa­nya, hau­rien estat encara més nom­bro­sos a la vista de la posició intran­si­gent del govern cen­tral. Un argu­ment útil en tota dis­cussió és dei­xar la con­tra­part en evidència... S'ha per­dut l'ocasió.

Repe­tir les elec­ci­ons donarà simi­lars resul­tats amb retrocés del sobi­ra­nisme pels errors come­sos, per tant, l'alter­na­tiva ara, encara que tard, és fer un pas enrere, bus­car una coa­lició amb Cata­lu­nya Sí que Es Pot, que accepta un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació, i mirar de recu­pe­rar-se del difícil moment actual... Per­dre una bata­lla no és per­dre la guerra però cal coratge i gene­ro­si­tat per fer-ho, és a dir: posar els interes­sos gene­rals per sobre dels par­ti­cu­lars.

Con­ti­nuar espe­rant l'acord amb la CUP és espe­rar vana­ment que el que és impos­si­ble esde­vin­gui pos­si­ble i, si ho fos, que es demos­tri invi­a­ble amb greu dany per a un mateix. El pro­blema de la CUP no és con­jun­tu­ral sinó estruc­tu­ral...