Va passar en les eleccions municipals, el 27-S i ara, en les estatals. La italianització de l'escenari polític és un fet: moltes forces repartides i necessitat de pactes com obres d'enginyeria. Cadascú porta els escons al seu rodal però certes coses només s'expliquen per la complexitat del país: hi ha independentistes que al maig van votar Ada Colau, el 27-S van dir sí a la independència (JxSí o la CUP) i ara han tornat a Colau. Caldrà veure l'abast de l'ona expansiva del post-20-D sobre la política catalana. Un exemple: un partit que no s'ha presentat a les espanyoles i ha cridat a l'abstenció, ara demana a Mas que s'enretiri pels resultats que hi ha tingut la seva formació. No havíem quedat que aquest no era el marc mental de la CUP?