Esperant els Innocents

Qui ho havia de dir. Vam començar el curs l'Onze de Setem­bre posant en marxa una cam­pa­nya elec­to­ral que havia de refe­ren­dar –o no– la volun­tat dels cata­lans de tirar enda­vant la cons­trucció d'un estat. Tres mesos i mig més tard, i després de cons­ta­tar que l'opció inde­pen­den­tista acon­se­guia una majo­ria abso­luta al Par­la­ment, resulta que arriba Nadal i el més calent és a l'aigüera –galets i carn d'olla a banda–. Durant aquests tres mesos i mig, no hi ha hagut acord per a la inves­ti­dura del pre­si­dent, però sí que hi ha hagut temps de cele­brar fins a dues elec­ci­ons i posar el termòmetre al pro­gres­siu tem­pe­ra­ment de l'entu­si­asme inde­pen­den­tista.

De fet, la deva­lu­ació no només afecta la febrada sobi­ra­nista. Resulta que l'Onze de Setem­bre es plan­te­java si es podria cons­truir un nou estat i per Nadal s'està par­lant de si cons­truir el Bar­ce­lona World. Que segur que és molt impor­tant, això del Bar­ce­lona World, però pot­ser que cada cosa té el seu moment.

El més increïble de tot ple­gat és que hau­rem d'espe­rar al dia dels Inno­cents per des­co­brir si toca repren­dre el famós viatge a Ítaca o el viatge a una nova con­vo­catòria elec­to­ral. Prèvia­ment, caldrà pas­sar per l'enèsima assem­blea cupaire domi­ni­cal, un nou diu­menge de xàfec per a Junts pel Sí i el seu can­di­dat. I així arri­ba­rem a dilluns, per des­co­brir, amb els Inno­cents, en quin punt del peri­ple està tot el procés.

Diu Kava­fis –i canta Lluís Llach– que quan surts a fer el viatge cap a Ítaca has de pre­gar que el camí sigui llarg. Però si tot just per arren­car ja està cos­tant tant, el camí d'aquest procés més que un apas­si­o­nant viatge ple d'aven­tu­res i ple de conei­xen­ces sem­bla un via­cru­cis ple d'espi­nes i penitències. És clar que això ens por­ta­ria fins a la Set­mana Santa... Bon Nadal.