2016, any de traspàs

Aquest diumenge Girona no serà el focus d'inte-
rès informatiu, ja que a darrera hora la CUP ha decidit traslladar la seva gran assemblea a un pavelló esportiu de Sabadell, on decidiran si donen suport a Artur Mas perquè segueixi un temps més o forcen noves eleccions. Els de Junts pel Sí, un xic desesperats per un plebiscit que no els va anar tan bé com esperaven i perquè el 20-D varen recular ostensiblement, han presentat una darrera proposta d'acord amb l'esperança que els cupaires facin com tants altres partits i es desdiguin de les promeses fetes en el fragor de la campanya. Efectivament, és molt possible que la rotunda negativa a renovar Artur Mas com a president de la Generalitat per tot allò de les retallades i la corrupció es converteixi ara en un vot favorable adduint, és clar, la nova realitat en forma de seixanta folis que es presenten d'esquer amb un simulacre de novetats com el d'una presidència descafeïnada o l'aproximació de voluntats anticapitalistes i republicanes però que en realitat no són altra cosa que un brindis al sol per aconseguir sí o sí la tan anhelada investidura. El conseller Mas-Colell sap prou bé que el trencament de la legalitat que es proposa, els increments de despesa i dèficit que resultarien de l'aplicació del nou pla no són possibles sense un acord amb l'Estat, que és qui, en definitiva, paga les misses, i per això ha decidit tirar la tovallola i cercar latituds més tranquil·les i relaxants. Per acabar-ho d'adobar, a Catalunya els partits no independentistes varen guanyar clarament les eleccions espanyoles, i amb el reglament a la mà ni ERC ni DL podran constituir grup propi i, per tant, disminuiran les respectives possibilitats d'incidència i pressió polítiques. Per altra banda, les perspectives que s'obren per configurar una nova majoria al Congrés dels Diputats es presenten molt complicades, tot i que també és possible que els socialistes canviïn finalment el seu no rotund al PP i acceptin una abstenció i, per tant, facilitin la investidura de Mariano Rajoy a canvi de vés a saber quines ofertes i/o promeses. Aquest diumenge, els cupaires hauran de prendre una decisió que no és gens fàcil perquè hi ha moltes coses en joc, la paraula donada i la realitat dels fets, els drets socials i les teranyines a les arques públiques, les idees de futur i la negror del demà. L'any vinent és de traspàs i tot balla, però també és l'Any Ramon Casas, l'autor del famós quadre Tàndem, el de la bici compartida. Una premonició? Bon any 2016!