Vida Uber

Que la glo­ba­lit­zació econòmica ens empeny cap a un món cada cop més desi­gual i incert, és una veri­tat que no neces­sita del Pablo Igle­sias de torn per ser com­par­tida. Dir, tan­ma­teix, que aquesta desi­gual­tat ve unida a la pre­ca­rit­zació sos­tin­guda de les con­di­ci­ons labo­rals, la des­a­pa­rició dels con­trac­tes de per vida i la trans­for­mació cap a un model de soci­e­tat on tot­hom esdevé empre­sari d'ell mateix, ja demana una mica més d'expli­cació.

Uber, el gran uni­corn de les finan­ces mun­di­als, és la mos­tra per­fecta d'aquesta tendència que tot just ara comen­cem a enten­dre. Mirar Uber, des de Lla­ti­noamèrica, ens faci­lita enten­dre els seus avan­tat­ges. Uber per­met conèixer quin vehi­cle et ve a reco­llir, quan ho farà, el tra­jecte que seguirà fins a la des­ti­nació, el nom i la repu­tació del con­duc­tor. Com que el paga­ment es fa via pla­ta­forma electrònica, no hi ha inter­canvi de diners. El tra­jecte esdevé segur i pre­vi­si­ble. Allà on pre­gun­tis, la gent n'està encan­tada. Uber et dóna la fia­bi­li­tat i la con­fiança que un taxi del car­rer no et dóna. A banda, com Uber no s'anun­cia com a empresa de trans­port sinó com a pla­ta­forma d'inter­canvi de béns infrau­ti­lit­zats (cot­xes, en aquest cas) esquiva gran part de la legis­lació cor­res­po­nent. Uber és el peix dins l'aigua del mar de les eco­no­mies infor­mals o poc regu­la­des. Al cap­da­vall, és la màgia de l'ano­me­nada eco­no­mia col·labo­ra­tiva, para­do­xal­ment més pro­pera al capi­ta­lisme finan­cer, mul­ti­mi­li­o­nari i anar­quista dels nos­tres temps que no pas al coo­pe­ra­ti­visme de tota la vida.

En un d'aquests tra­jec­tes amb Uber pels car­rers de Mèxic DF, inter­rogo un dels seus con­duc­tors. Per a l'home en qüestió, Uber li pro­por­ci­ona segu­re­tat i incer­tesa alhora. Segu­re­tat perquè també ell coneix qui puja al seu cotxe i no deixa de tenir cli­ents. Incer­tesa per les con­di­ci­ons de tre­ball can­vi­ants i les deman­des crei­xents que arri­ben. Com a mos­tra, diu, per seguir tre­ba­llant amb Uber neces­sita man­te­nir una pun­tu­ació mit­jana de qua­tre amb cinc, sobre cinc. Aga­far algú a les vuit del matí, amb els car­rers col·lap­sats, pot impli­car una mala pun­tu­ació i, en l'extrem, una reti­rada de la pla­ta­forma durant una set­mana. El pro­grama informàtic, l'algo­ritme, esdevé aquí el Gran Germà que de forma ina­pel·lable deci­deix el destí del con­duc­tor.

I els reque­ri­ments no dei­xen de pujar. Els dar­rers fan referència a l'anti­gui­tat del vehi­cle. També la comissió d'Uber ha anat cap amunt i ja arriba a un vint-i-cinc per cent dels ingres­sos dels nous afi­li­ats. Uber és una màquina de fer calés. Les apli­ca­ci­ons telefòniques de Uni­ted o KLM et cri­den un Uber a l'aero­port. Fours­quare et du al res­tau­rant desit­jat amb un Uber. Goo­gle Maps fa el mateix. Tot a tocar d'un dit i sense pagar en efec­tiu.
Dit això, les crítiques a la ube­rit­zació de les nos­tres soci­e­tats no dei­xen d'aug­men­tar. Les nor­mes públi­ques es veuen subs­tituïdes per d'altres de pri­va­des. Els càrtels exis­tents (el del taxi, sense anar més lluny) són des­plaçats per altres de nous, com el mateix Uber. Les xar­xes de trans­port públic es trans­for­men, els ingres­sos públics tron­to­llen. Arri­ben crítiques a la impre­vi­si­bi­li­tat, la incer­tesa i les con­di­ci­ons de tre­ball arbitràries i de semi­es­cla­vatge. Som en la nova eco­no­mia: fle­xi­ble, precària i mul­ti­mi­lionària alhora. Per a l'usu­ari, Uber és una bene­dicció. Per als con­duc­tors, cada cop ho és menys. Per als acci­o­nis­tes, ara per ara, és la gallina dels ous d'or. Evgeny Moro­zov, el gran fus­ti­ga­dor del solu­ci­o­nisme tec­no­di­gi­tal, ano­mena aquest model el del neo­li­be­ra­lisme amb este­roi­des. De tots els qui s'han pro­nun­ciat sobre el tema, pot­ser és el que ha dit més emprant menys parau­les.