L'hora de la CUP

Diu­menge farà tres mesos del 27 de setem­bre, tres mesos des de les elec­ci­ons més trans­cen­den­tals de les últi­mes dècades a Cata­lu­nya. El resul­tat va ser clar i con­tun­dent: un 48% a favor de l'inde­pen­den­tisme i un 39% al cos­tat de l'uni­o­nisme. O sigui, els polítics tenen un man­dat clar a apli­car. Però Junts pel Sí i la CUP s'han enca­llat
en unes nego­ci­a­ci­ons com­ple­xes i difi­cul­to­ses. Ara, però, no és l'hora de mirar cap enrere ni de fer retrets. No cal cul­pa­bi­lit­zar ningú sobre per què s'està tri­gant tant a poder con­fi­gu­rar un govern i a sal­par cap a l'estat propi. Ara és l'hora de mirar enda­vant i de començar a cami­nar tot seguit. La CUP té diu­menge una assem­blea deci­siva en què espero que tot­hom sigui prou res­pon­sa­ble. No hi ha excu­ses per dei­xar per­dre una opor­tu­ni­tat històrica com aquesta. Ja sé que molts cupai­res no volen veure Artur Mas ni en pin­tura, però s'ha de tenir altura de mires i pen­sar més enllà d'un nom. S'ha d'enten­dre que anar a elec­ci­ons al mes de març és el pit­jor esce­nari pos­si­ble per a l'inde­pen­den­tisme i, per tant, s'ha d'arri­bar a una entesa. Si s'ha de votar Mas amb una pinça al nas, doncs enda­vant. Perquè Mas pot repre­sen­tar la dreta per a molts afi­li­ats de la CUP, però al dar­rere hi haurà un govern i un pro­grama que vira, i molt, cap a l'esquerra. La gent, la bona gent de la CUP, han de fer aquest pas diu­menge, perquè la fita és tan gran­di­osa que no es pot per­dre més temps. L'horitzó de la inde­pendència
ha de pesar molt més que la figura de Mas. Però, hi ha un sec­tor de la CUP que recorda que si JxSí hagués pre­sen­tat un can­di­dat alter­na­tiu tot hau­ria anat més ràpid i ara ja tindríem govern. Tenen la seva part de raó, encara que també han de ser cons­ci­ents que JxSí va treure 62 dipu­tats i la CUP, 10. Però la història no s'acaba aquí. Si final­ment la CUP dóna suport a Mas, cosa que crec que faran, també s'han d'impli­car en el dia a dia de la gover­na­bi­li­tat i ofe­rir una certa esta­bi­li­tat par­la­mentària a la coa­lició de CDC i ERC. No poden dei­xar a la intempèrie l'exe­cu­tiu, perquè després la legis­la­tura es pot con­ver­tir en un Viet­nam i qui sap si s'hau­rien de con­vo­car unes altres elec­ci­ons anti­ci­pa­des.