Lliçons del procés

De la tortuosa experiència que està vivint la política catalana amb el serial posterior al 27-S el menys important, o no si més no menys rellevant a mitjà i a llarg termini, és el resultat, o la seva absència, de l'assemblea de la CUP d'ahir. En aquests tres mesos en què la política està patint extremadament per gestionar els resultats d'unes eleccions no es pot parlar de fracàs o d'èxit en funció del resultat sinó del que s'hagi acabat aprenent de tot plegat.

De coses per aprendre, n'hi ha hagut moltes, i si no havien quedat clares hem tingut unes eleccions fa una setmana que ens han repetit la lliçó i que també prometen un serial entretingut. Per exemple, que el nombre de diputats que obté un partit no és bo o dolent per si mateix sinó en funció de la capacitat de maniobra que donen determinats escons tenint en compte els resultats de les altres formacions. En l'aritmètica parlamentària no compta tant la posició com la capacitat de sumar.

També hem pogut veure que les promeses electorals fan molts polítics esclaus de les seves paraules. Potser hauríem d'aprendre que una cosa són els objectius electorals i una altra les promeses que es fan per assolir aquests objectius. Segons quin sigui el resultat, el context, per assolir l'objectiu, sovint les promeses queden obsoletes o resulten fins i tot contraproduents. No és pas que el fi (objectiu) justifiqui els mitjans (incomplir les promeses), però malament rai si la incapacitat de canviar els mitjans impossibilita arribar al fi.

En definitiva, cal esperar que la política hagi après prou lliçons d'aquest episodi per evitar repetir errors i, en tot cas, si se'n cometen, que siguin errors nous. La política sòlida és una qüestió de conviccions, i en aquest procés se n'han mostrat de profundes i arrelades, que en endavant caldria mantenir, això sí, mirant de no confondre el que és una convicció amb allò tan diferent que són les certeses. Saber fer surar les conviccions en el mar de les incerteses. Se'n diu estratègia.