la crònica
La llista
La Hisenda del senyor Montoro ha complert la seva promesa i ha publicat el nom, l'import degut i el CIF dels morosos que són deutors de l'Estat per un import superior a un milió d'euros. Això suposa que aquestes informacions entraran a la base de dades de moltíssimes empreses que quedaran avisades que si fan tractes amb els deutors corren un risc notori: i això significa que aquests deutors –si encara són actius– tenen perjudicada greument la seva continuïtat, perquè ningú els farà confiança. El més probable és que hagin de liquidar, de manera que s'engegarà a dida els treballadors i proveïdors, i Hisenda també veurà definitivament incobrat el seu crèdit. I la llei de protecció de dades se l'han passada pel darrere!
Més enllà de la notorietat de la mesura, i de donar satisfacció a la morbositat de molta gent, no entenem que serveixi per a gaire més. Els grans deutors ja eren notoris, ja els coneixíem, encara que no tinguéssim informació exacta de l'abast del seu deute. Però en altres casos és un error posar-los a tots al mateix sac: hi haurà deutor que no ha pagat perquè té moltes galtes, però hi ha una multitud d'empreses enganxades per la crisi que no han pagat, senzillament, perquè no han pogut. Quan una explotació comença a anar malament per falta de vendes, l'empresari confia que se'n sortirà i procura continuar atenent el pagament dels salaris i els proveïdors, els únics que poden proporcionar continuïtat a l'empresa. Hom recorre llavors a ajornar el pagament a Hisenda, amb l'esperança
que més endavant ho solucionarà.
I aquest “més endavant” amb sis anys de crisi no arriba mai. Vet-ho aquí! De tota aquesta llista ben segur que no se'n cobrarà ni dos rals, perquè moltes són empreses fantasma, que fa anys deixaren d'existir! Al senyor Montoro més aviat li hauria de fer vergonya comprovar que el sistema ha permès aquest deute enorme i incobrable en la major part.
Però la pèrdua de recaptació no preocupa gens a l'Estat: segons la llei 27/2014 de l'impost de societats (art. 21) tot contribuent que inverteixi més de vint milions d'euros –han llegit bé: vint milions d'euros– quedarà exempt de pagar impost sobre els dividends i rendes, fins i tot per la plusvàlua que obtingui de la venda d'aquells valors. No pagaran, per més beneficis que acumulin! Alguns bufets consultats han contestat: “És increïble, però és cert!” O sigui, que les grans fortunes guanyaran rendes elevadíssimes, i no pagaran res! És una paradoxa: els
que inverteixin menys –la majoria dels mortals– no tindran exempció, mentre que els grans potentats trauran els diners i els rendiments de l'Estat sense –legalment– pagar res. Ho meditin, per favor! I ningú ha aixecat la veu!
