Opinió

Ull de peix

Montserrat

Una pintora estranya i commovedora. Jo en dic la pintora de la tristesa

Estic a l'expec­ta­tiva, com tota la resta del país, dels debats, empa­tadíssims, de la CUP. I rebutjo aquell argu­ment tan tro­nat que diu que unes poques per­so­nes no poden tenir el futur de tot un país a la but­xaca. Ho diuen els qui pac­ten, dia rere dia, amb jerar­ques d'aquells que obren por­tes (o en tan­quen). El país és el que és, i els vots són els que són. Apren­dre a adap­tar-se a la rea­li­tat és el pri­mer prin­cipi del raci­o­na­lisme.

Però del que vull par­lar avui és de la mort de Mont­ser­rat Gudiol, una pin­tora estra­nya i com­mo­ve­dora. Jo l'ano­meno la pin­tora de la tris­tesa. Tinc alguna obra d'ella i sovint m'aturo a mirar-la. Hi ha tanta deli­ca­desa, tanta callada des­es­pe­ració, tanta angoixa pel deso­ri­en­tat ser humà d'arreu del món! La seva filla em va ense­nyar a con­duir. I ella em va ense­nyar a mirar la gent no a par­tir dels este­re­o­tips sinó tra­ves­sant la pell i arri­bant a aquell nucli secret on es fabri­quen els som­nis i on s'eixu­guen les llàgri­mes.

No la vaig arri­bar a conèixer, però això és sols una anècdota. L'artista ens deixa la seva obra. De vega­des l'artista és un poca­ver­go­nya i el seu tre­ball admi­ra­ble; de vega­des és una per­sona sofrent que sap tra­duir en línies pri­mes i amar­gues el dolor del món. En qual­se­vol cas el que hi compta és l'obra.

Aquest és un país de bons pin­tors i de vega­des sor­geix algun escrip­tor que és alguna cosa més que un best-seller. De vega­des hi ha un músic, un can­tant, un per­sona que expli­cita les seves idees llu­mi­no­ses i sovint uni­ver­sals. Sí, tenim un país ben dotat per a l'art. La vul­ga­ri­tat majúscula és sucum­bir als interes­sos, a les men­ti­des, a les con­veniències. Sabeu què passa? Que en el fons sabem que som iguals, homes i dones, de tots els colors de pell i del nord i del sud: la huma­ni­tat és una espècie com­plexa que s'embo­lica en con­flic­tes exe­cra­bles.

Men­tres­tant, però, una llu­meta ful­gu­rant ens deixa res­pi­rar. Com la pin­tura de Mont­ser­rat Gudiol. L'enyo­ra­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia