De set en set
Any frenètic
L'any electoral ha acabat –municipals, catalanes i generals–. Any frenètic que deixa incertesa davant la impossibilitat de poder formar governs a Catalunya i Espanya. Any que s'ha visualitzat una petita revolució en què els partits polítics clàssics han quedat mig tocats i els emergents han estat decisius tot esperant temps millors i menys crematístics per a les seves aspiracions. Els partits polítics clàssics no s'han enfonsat i els nous encara no han tret del tot el cap. Una combinació que, d'una banda, crea incertesa i, de l'altra, avorriment, sobretot per als que creien que aquest 2015 seria l'any del gran canvi. El nom emergent de l'any ha estat Ada Colau. Va a l'alça, com s'ha vist en les darreres eleccions generals, donant suport a Podem. A destacar un petit detall de l'alcaldessa: va parlar més de deu minuts enmig de grans aplaudiments adreçant-se en català en un míting a Madrid tot dient que “sí que es pot”. Fet que s'hauria d'analitzar sociològicament en
un país on encara no es pot parlar amb normalitat en català al Congrés dels
Diputats. És un petit detall.
El partit de “moda” ha estat la CUP. L'inventor, Jaume Soler (Nic), l'alcalde d'Arbúcies amb majoria absoluta durant vint-i-quatre anys (1979-2003), no es
podia imaginar que la CUP esdevindria tan decisiva a Catalunya i fins i tot a Es-panya, que estan pendents dels seus moviments per al futur de Catalunya, i fins
i tot a Europa, que ho estan d'Espanya.
Tot un èxit emergent, ja que mai deu
diputats havien donat per a tant...
La responsabilitat dels emergents és total. La separació entre la política nova i vella és dubtosa en un país on encara no hi ha limitació de mandats i es pot exercir de polític tota la vida. Continuen vicis del passat.
A tall d'exemple, la CUP sovint no accepta preguntes de periodistes en conferències de premsa. Pecats capitals com ara les vanitats no superades d'alguns dels nous personatges. Però, malgrat tot, es deixen entreveure uns nous temps i millors en què la política estarà al servei del ciutadà, i no
al revés, com s'està veient en aquests darrers temps que s'ha fet tan difícil treure
l'aigua clara de tot plegat. Bon any.
