Viure contra Mas

Recor­den aque­lla expressió que es va fer famosa durant la tran­sició: “Con­tra Franco es vivia millor”? Amb una certa iro­nia, venia a dir que haver de fer front a les com­ple­xi­tats del sis­tema democràtic i a la política de par­tits era més com­pli­cat que llui­tar con­tra el dic­ta­dor. I, sobre­tot, que exi­gia més esforç, més argu­men­tació i més cate­go­ria democràtica.

No és que aquest mal ja s'hagi curat i per això ara ja no se senti tant aque­lla expressió. Deu ser que els anys pas­sen i que als més joves ja no saben gaire qui era Franco ni qui eren aquests que vivien més bé con­tra ell. Dic, però, que el mal no s'ha curat, perquè la difi­cul­tat per viure en la com­ple­xi­tat d'un sis­tema democràtic con­ti­nua exis­tint i molts polítics i par­tits actu­als ens ho demos­tren dia sí, dia també. I si no és per activa, ens ho demos­tren per pas­siva. Si no és pel que fan, ens ho demos­tren pel que diuen. Si no és amb pro­pos­tes, és estant con­tra algú.

Algú? Qui? Cap polític en aquest segle XXI com Artur Mas. Va començar una certa esquerra que ha anat can­vi­ant amb els anys (sobre­tot de nom), però de la qual es pot seguir el fil perquè sem­pre ha fet osten­tació d'una supe­ri­o­ri­tat moral res­pecte als altres que tomba d'esquena. Per no anar més enrere, la que han repre­sen­tat en els últims anys Joan Saura i Joan Her­rera. Gai­rebé qual­se­vol cosa dolenta que passés sota el sol de la política era culpa del “senyor Mas”.

No va ser una moda, però. Al con­trari. A viure con­tra Mas s'hi ha aca­bat afe­gint tot l'espec­tre polític, d'aquí i de més enllà de l'Ebre, que en molts casos és la mateixa cosa. Des que Artur Mas, com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, va escol­tar el clam d'una majo­ria de cata­lans a favor de la inde­pendència i, sim­ple­ment, va actuar en con­seqüència i res­pon­sa­bi­li­tat, són legió els que s'han apun­tat a viure con­tra Mas. Sem­bla men­tida que hi hagi un eco­sis­tema tan variat vivint con­tra Mas. Però hi ha un deno­mi­na­dor comú que ho explica: és més fàcil això que fer política. És més fàcil cul­par Mas de tot que ela­bo­rar pro­pos­tes. I aquí tenim al mateix club espècimens tan vari­ats com Rajoy, Sánchez, Arri­ma­das, Her­rera, Camacho, Chacón, Her­rera, Rivera, Albiol, Iceta o aque­lla de Pode­mos de l'“odi a Mas”, que no recordo com es deia. Ara que hi penso, també hi ha un altre deno­mi­na­dor bas­tant comú entre ells: que no és que els hagi anat gaire bé elec­to­ral­ment estar tot el dia con­tra Mas. El del “deli­rio inde­pen­den­tista”, el de “les reta­lla­des” pels altres, o totes dues coses. (Per cert, dos aspec­tes en els quals ha actuat, sobre­tot, amb res­pon­sa­bi­li­tat i valen­tia.)

Sí, és veri­tat. M'havia obli­dat de citar la CUP. D'aquests no m'ho espe­rava, ho reco­nec. Com va anar ahir? S'han que­dat al club o han deci­dit començar a fer una mica de política?