El no

La millor cosa que li ha pas­sat a aquest país després del no que les bases d'ERC van dir a l'Esta­tut ha sigut el no de la CUP al pre­si­dent Mas. Ja sé que molta gent està negui­tosa. Però el pre­ci­pici que ara per­ce­bem no és fruit del ver­ti­gen que pro­vo­quen els col·lapses, sinó de la por que fa la lli­ber­tat. Només apre­nent a dir que no, serem capaços de con­cen­trar-nos en les coses que real­ment ens impor­ten i evi­ta­rem que la por de no agra­dar ens con­su­meixi i ens faci pre­vi­si­bles i petits. Hem d'apren­dre a dir que no i espe­ci­al­ment hem d'apren­dre a dir que no a la gent i als valors que tenen més poder que nosal­tres. La CUP ha dit que no al llen­guatge auto­no­mista i ha donat una lliçó amb la seva resistència davant del setge de retrets i de xan­tat­ges. Ho ha fet com ha pogut, amb una posada en escena i un dis­curs molt millo­ra­bles, però el seu no fa molt més mal a les injustícies que aguan­ten l'Estat espa­nyol que no pas a una per­sona o una ide­o­lo­gia. A Madrid cre­uen que ens estem matant entre nosal­tres. Els ter­tu­li­ans van tan sobrats que Mar­hu­enda ha gosat tit­llar de medi­o­cre la Rahola. És curiós que Rajoy doni ara la raó a Mas i demani elec­ci­ons, després d'haver inten­tat reduir l'inde­pen­den­tisme a la seva figura. El que està pas­sant és fabulós i, mal­grat que la meva mare pateix quan em lle­geix perquè té por que torni a caure en l'ostra­cisme, jo gau­deixo com una cri­a­tura fent xip xap a la banyera. La car­nis­se­ria que s'està pro­duint aju­darà a posar de mani­fest que el sí a la inde­pendència és l'única cosa que ens uneix. Quan aquest fet tan nor­mal es deixi de veure com una tara; quan s'enten­gui que la divisió és la prova més clara de la vita­li­tat de la nació, i que la uni­tat només pot exis­tir en les acci­ons con­cre­tes, el no a l'Estat espa­nyol serà un sí a Cata­lu­nya impa­ra­ble. Abans de dir que no als altres, hem de saber dir-nos-el entre nosal­tres sense per­dre els papers. Hem desac­ti­vat la inde­pendència com a eina de xan­tatge i de cons­trucció d'un ene­mic a mida. La Colau aviat que­darà com una opor­tu­nista al cos­tat de la Gabriel.