Opinió

LA GALERIA

Sentir-se afortunat

La sort et tria, i no és tan important el botí com el fet de sentir-te afortunat

Se l'espera dalt de l'esce­nari tal­ment un can­tant de rock. El pavelló és ple però em diuen que, fa uns dies, fins i tot es van veure obli­gats a negar l'entrada a molta gent per no superar la capa­ci­tat. Hi ha ganes de començar, però tot­hom està en mode de repòs. Per ara. No cal mal­gas­tar ener­gies abans d'hora. Pas­sen cinc minuts de les sis de la tarda, algú apuja el volum de la música i el pro­ta­go­nista de la vet­llada es pre­senta: “Ben­vin­guts a la Gran Quina de Bes­canó!” En Josep, un autèntic show­man, de seguida es posa el públic a la but­xaca i el va por­tant cap allà on vol, de mica en mica, inter­pel·lant, bur­xant, jugant, ballant i can­tant. I l'apo­te­osi és quan agafa un gra­pat de fuets amb la mà. Lla­vors és quan sor­geix l'autèntic fre­nesí. Cen­te­nars de per­so­nes es posen dre­tes, algu­nes fins i tot es posen a ballar dalt de la cadira, tot­hom crida, tot­hom vol un fuet. Sem­bla que farien el que fos per acon­se­guir un embo­tit. I el show­man mira cap aquí, cap allà, juga­ner, i els llança. I el que té la sort de que­dar-se'n un, el mos­tra satis­fet a la resta com si fos un tro­feu. És l'ele­git, i així ho fa saber a tot­hom.

I aquest deliri pels fuets? Les per­so­nes que són allà no en tenen cap neces­si­tat vital. I per què el desit­gen? Doncs perquè el fuet ali­menta l'ànsia de sen­tir-se afor­tu­nat. Tu, entre aquells cen­te­nars de per­so­nes, t'has endut el fuet. Tu has estat el gua­nya­dor, i els altres, no. La sort t'ha triat a tu, i això és més impor­tant que no pas el botí.

Les qui­nes s'han con­ver­tit en una tra­dició ben arre­lada i la de Bes­canó ja és la mare de totes les qui­nes. Una surt d'allà, després de més de tres hores enclaus­trada amb cen­te­nars de per­so­nes, amb una tem­pe­ra­tura a la sala com si es tractés d'un estiu xafogós, amb la sen­sació que estava enmig d'una autèntica festa, on alguns dei­xen la ver­go­nya a la porta i s'ho pas­sen real­ment bé. I quan en Josep diu: “Voleu tres espat­lles [de per­nil]?” La gent crida gai­rebé embo­gida: “Noo­o­ooo, en volem deu!” I fet, deu espat­lles a la quina. Deu espat­lles! I què fa una per­sona amb deu espat­lles? Doncs ale­grar-se per ser l'afor­tu­nat, fer-ho saber al seu entorn i repar­tir per­nils a tort i a dret com si fos un mili­o­nari des­in­te­res­sat.

I, per aca­bar, no em puc estar de deta­llar la dar­rera quina de Bes­canó, on s'ho van ven­dre tot per fer net: 72 ampo­lles de cava, 66 ampo­lles de vi, 30 fuets, 29 pots d'oli­ves, 4 mot­xi­lles, 20 bar­res de torró, 60 copes de cava, 8 espat­lles de per­nil i un tele­vi­sor. Res, per fer un bon àpat, ara que fa dies que no en toca cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia