Sentir-se afortunat

Se l'espera dalt de l'escenari talment un cantant de rock. El pavelló és ple però em diuen que, fa uns dies, fins i tot es van veure obligats a negar l'entrada a molta gent per no superar la capacitat. Hi ha ganes de començar, però tothom està en mode de repòs. Per ara. No cal malgastar energies abans d'hora. Passen cinc minuts de les sis de la tarda, algú apuja el volum de la música i el protagonista de la vetllada es presenta: “Benvinguts a la Gran Quina de Bescanó!” En Josep, un autèntic showman, de seguida es posa el públic a la butxaca i el va portant cap allà on vol, de mica en mica, interpel·lant, burxant, jugant, ballant i cantant. I l'apoteosi és quan agafa un grapat de fuets amb la mà. Llavors és quan sorgeix l'autèntic frenesí. Centenars de persones es posen dretes, algunes fins i tot es posen a ballar dalt de la cadira, tothom crida, tothom vol un fuet. Sembla que farien el que fos per aconseguir un embotit. I el showman mira cap aquí, cap allà, juganer, i els llança. I el que té la sort de quedar-se'n un, el mostra satisfet a la resta com si fos un trofeu. És l'elegit, i així ho fa saber a tothom.

I aquest deliri pels fuets? Les persones que són allà no en tenen cap necessitat vital. I per què el desitgen? Doncs perquè el fuet alimenta l'ànsia de sentir-se afortunat. Tu, entre aquells centenars de persones, t'has endut el fuet. Tu has estat el guanyador, i els altres, no. La sort t'ha triat a tu, i això és més important que no pas el botí.

Les quines s'han convertit en una tradició ben arrelada i la de Bescanó ja és la mare de totes les quines. Una surt d'allà, després de més de tres hores enclaustrada amb centenars de persones, amb una temperatura a la sala com si es tractés d'un estiu xafogós, amb la sensació que estava enmig d'una autèntica festa, on alguns deixen la vergonya a la porta i s'ho passen realment bé. I quan en Josep diu: “Voleu tres espatlles [de pernil]?” La gent crida gairebé embogida: “Noooooo, en volem deu!” I fet, deu espatlles a la quina. Deu espatlles! I què fa una persona amb deu espatlles? Doncs alegrar-se per ser l'afortunat, fer-ho saber al seu entorn i repartir pernils a tort i a dret com si fos un milionari desinteressat.

I, per acabar, no em puc estar de detallar la darrera quina de Bescanó, on s'ho van vendre tot per fer net: 72 ampolles de cava, 66 ampolles de vi, 30 fuets, 29 pots d'olives, 4 motxilles, 20 barres de torró, 60 copes de cava, 8 espatlles de pernil i un televisor. Res, per fer un bon àpat, ara que fa dies que no en toca cap.