La misericòrdia

En el fron­tis­pici de la porta dels Apòstols de la Cate­dral de Girona ha apa­re­gut una lle­genda amb el títol de “Porta de la Mise­ricòrdia”. Al transeünt, al visi­tant, no deixa de sor­pren­dre que s'hagi trans­mu­tat una deno­mi­nació tan antiga com cone­guda, com es la de “Porta dels Apòstols”. Pre­ci­sa­ment, l'any 2015 es va publi­car un magnífic lli­bre de Pere Frei­xas i Camps que cons­ti­tu­eix un estudi històric i gràfic de les vicis­si­tuds d'aque­lla porta, amb pro­fusió de detalls sobre el lloc a on havien estat les figu­res dels apòstols, i ara no hi són, sense que amb els anys s'hagi pro­mo­gut cap ini­ci­a­tiva per recu­pe­rar-los.

Lla­vors vam conèixer que el motiu d'aquest rètol és una crida de la Santa Seu en ocasió del Jubi­leu de la Mise­ricòrdia –que trans­corre enguany, des del 8 de desem­bre pas­sat fins al dia 20 del pro­per novem­bre– en el sen­tit de dema­nar que totes les cate­drals del món dedi­quin una porta al motiu d'aquesta cele­bració. Aquest és doncs l'any de la mise­ricòrdia, i el motiu de la ini­ci­a­tiva del Capítol.

Diguem, però, que aquest terme de “mise­ricòrdia” ha que­dat degra­dat en el temps, perquè pres­su­posa una vir­tut per la qual la per­sona adi­ne­rada o afor­tu­nada a la vida dedica part de la seva for­tuna o del seu temps a aten­dre aque­lles altres per­so­nes neces­si­ta­des o en estat d'indigència o malal­tia. Situa dues situ­a­ci­ons con­tra­po­sa­des, recor­dant la cèlebre frase de Jesús: “De pobres sem­pre en tin­dreu entre vosal­tres.” Podríem pen­sar que és pejo­ra­tiva i dis­cri­mi­natòria aquesta paraula, quan asse­nyala l'estat de neces­si­tat de tanta gent, davant la for­tuna d'altres. Avui hi ha expres­si­ons molt més afor­tu­na­des, com pot ser la soli­da­ri­tat, la justícia social i la cari­tat, que vénen a asse­nya­lar que la huma­ni­tat entera té un deure d'auxi­liar i pro­te­gir la per­sona vul­ne­ra­ble, però sense que aquest fet col·loqui a ningú pel damunt d'un altre, ni el faci més virtuós ni meri­tori.

Els cape­llans sem­pre han jugat amb les parau­les, més que no pas amb els fets: posats a ser mise­ri­cordiós, el bisbe de Girona podria exer­cir aquesta vir­tut amb Mn. Jaume Rei­xach, a qui té injus­ta­ment pri­vat de la seva parròquia i de publi­car en els dia­ris, sense que en cap ocasió s'hagi pogut sen­tit empa­rat per qui hau­ria de ser el seu prin­ci­pal suport en temps de tor­bació. El títol de “pas­tor d'ànimes” no sé què ens recorda! Molta gent rebem per cor­reu cada set­mana l'arti­cle –que no es publi­carà– de Mn. Jaume, i mai hem sabut veure-hi cap motiu d'escàndol ni d'hete­rodòxia! Que­da­ria, però, la Mise­ricòrdia Divina, que haurà exer­cir el Cre­a­dor amb tots nosal­tres, si es com­pleix el que diuen les Escrip­tu­res. Tots n'estaríem neces­si­tats, sense excepció, quan pas­sem comp­tes de la nos­tra existència.