Dues raons poderoses

No els amagaré que havia arribat a un punt que pensava que era millor que hi hagués hagut eleccions al març que no pas qualsevol mena d'acord d'última hora. Pensava que el desgast de tots plegats fins ara només podia a última hora donar a llum un acord fosc i condemnat al fracàs. I, posats a confessar, els dic que tenia l'article fet en aquest sentit i que ara l'estic refent. Pensava, com havia expressat Artur Mas, que qualsevol acord basat en exclusions no podia portar enlloc. I tenia preparada la síntesi de tot plegat: sembla mentida que costi tant d'entendre que la gràcia i la força del procés és que el feien junts la dreta, el centre i l'esquerra.

Però tinc dos poderosos motius per haver canviat d'opinió i pensar que l'acord és bo. Un és que és l'acord que ha volgut Artur Mas. Amb sacrifici personal, però amb visió de país. Perquè no ha estat només apartar-se, fer un pas al costat, com se n'ha dit. Perquè l'acord inclou una rectificació estratègica de la CUP, que havia aprofundit massa en l'error fonamental: no voler entendre que el procés s'havia de fer amb concessions però sense exclusions. En definitiva, em sembla un bon acord perquè, un cop més com aquests últims anys, Artur Mas ha sabut interpretar el que era més convenient per al país, i així ho ha transmès en l'explicació de l'acord.

L'altra raó és tant o més poderosa que aquesta. Perquè m'afecta també en l'aspecte personal. Conec en Carles Puigdemont des de fa quasi quaranta anys. Amb uns anys de relació més intensos que altres, però el conec. No sé si recorden un article que vaig fer fa unes setmanes en què parlava d'un sopar que vam fer els que vam estudiar junts a l'institut d'Amer entre el 1977 i el 1981? Doncs en Carles és un d'aquesta cinquantena d'amics retrobats al cap dels anys. Amb en Carles vam ser amics i a mi i altres ja ens va inocular el virus de l'independentisme i vam compartir intensament el del barcelonisme (ell va ser l'únic del nostre curs que va anar a la final de Basilea). Alguns ja érem independentistes per sentiment, però ell, més precoç que nosaltres, ja ens ho raonava amb un pensament polític estructurat.

Vam començar junts a estudiar filologia i després vam treballar junts en aquest diari. Bé, ell ja hi treballava i va confiar en mi per fer-hi coses. L'he vist formar-se i crear coses noves (l'ACN, el Catalonia Today...). L'he vist fer-se alcalde de Girona amb una honestedat i habilitat política poc usuals. I li he dit que el veia president de la Generalitat en una Catalunya independent. Mas l'ha triat perquè li arribi abans. Sé que sap la responsabilitat que li cau a sobre, però sé que està preparat. Ahir ja ho va demostrar. I que sabrà fer-ho com sempre ho hem vist molts catalans: entre tots.