Ballant amb ‘Mr. D'

Hores després que, a Chi­cago, morís Otis Clay, autor de la cor­pre­ne­dora Trying to live my life wit­hout you i lle­genda del sout­hern soul, a Los Ange­les s'aco­mi­a­dava Lemmy Kil­mis­ter. I hores després que cen­te­nars de fans, con­gre­gats al cèlebre Rain­bow Grill & Bar, digues­sin adéu a l'ànima en cuir de Motörhead, a Nova York David Bowie que­dava lliure –com s'ima­gi­nava en una de les seves cançons recents– “com un blu­e­bird”. Hem arri­bat, per desgràcia, als dies que tant temíem. La millor gene­ració que ha donat el rock comença a tenir una edat i Mr. D –com la bate­ja­ven uns que, de moment, l'esqui­ven de manera estoica: els Sto­nes– ja no està per romanços. Dies durs, molt. 
I els que vin­dran.