A Girono...

Bé, doncs com que el rei Felip V+I no vol rebre la pre­si­denta For­ca­dell ni aco­mi­a­dar el pre­si­dent Mas (i, a més a més, té la ger­mana fent unes ges­ti­ons de família), no el moles­ta­rem i ens ocu­pa­rem dels altres Reis, que també són molt de la broma. Quina sort que ha tin­gut el pre­si­dent Puig­de­mont de dei­xar l'Ajun­ta­ment de Girona just pas­sa­des les fes­tes! A sobre, té Joan Olòriz dis­tret amb afers inter­na­ci­o­nals. Al pròxim ple, doncs, ja no sor­tirà el tema del Rei Negre embe­tu­mat. És clar que ara el petit de can Sale­llas (que segur que ha lle­git el conte Les tres Rei­nes d'Ori­ent de l'edi­to­rial La Galera) pot­ser començarà a exi­gir que dar­rere les bar­bas­ses s'hi posin també dones, com ha fet l'alcal­dessa de Madrid. Al cap­da­vall, escla­ves de Síria a part, som inter­na­ci­o­na­lis­tes, oi? Doncs així estem. No sé a vostès, però a mi el genèrica­ment cor­recte comença a ofe­gar-me. Què puc fer? Adap­tar-m'hi, ves! I com que tant per tant, saba­tes amples, aquí llanço les meves exigències (res de sug­ge­ri­ments) per col·labo­rar a la revo­lució dels temps que arri­ben. Per començar, si hi ha una remake d'aquell Ulis­ses de Mario Came­rini, vull que les sire­nes siguin subs­tituïdes per uns pelo­ta­ris bas­cos can­tant Aurt­xoa Seaskan. Ente­sos? Seguim. Si se'n fa una versió cata­lana, Mary Pop­pins no cal que sigui Màrius Pop­pins, però sí que reclamo un para­cai­gu­dista fent el paper de la mai­na­dera màgica. Que porti una car­tera a l'altra mà o un AK-4 de repe­tició, en això ja no m'hi fico, encara que tal com està la mai­nada avui, no esta­ria mala­ment deba­tre-ho. Més coses: ja n'hi ha prou de caput­xe­tes. Un tipus d'aquests que fre­guen el terra de la plaça ballant break farà el fet. Que li posin un xan­dall ver­mell i cap a veure l'àvia o l'avi. Què més... Roser Cap­de­vila, no t'ho han dit encara? Això teu són Els Tres Bes­sons. En fi, per avui acabo amb el que segueix: al pes­se­bre de Nadal els femi­nis­tes aviat ens impo­sa­ran nove­tats en el sant Josep i el bou, però a par­tir d'ara parirà un conco. I fora mula: que hi posin un cavall de la remunta, a veure si de pas­sada podem donar vacan­ces a l'espe­rit sant. Això sí: com que sem­pre hem d'esten­dre ponts per al diàleg, no hi embo­li­ca­rem l'àngel de la pan­carta paci­fista. Dei­xem-lo tal com està. Així podrem con­ti­nuar embo­li­cant la troca a còpia de dis­cu­tir el sexe d'aquesta espècie...