Hem nascut per vèncer

Us deu haver passat també, i és que hem estat tan acostumats a la derrota que aquests dies quasi defallim abans d'hora. Moltes vegades ens hem sentit minoria, sempre hem anat costa amunt, pedalant contra les adversitats, a vegades demanant clemència i, massa sovint, negociant engrunes. La nostra història ens remarca un passat complex, ple de ferides i d'entrebancs. En gran part som el que hem viscut, i si mirem què tenim ens adonem que no gaudim, ni molt menys, de tot el que voldríem, que no som el que ens agradaria ser, que no tenim els recursos per crear un futur brillant i digne per a tothom; però, siguem justos, que gràcies a persistir i a passar-nos la torxa hem obtingut victòries necessàries. Uns petits triomfs fonamentals que fan que existim i fem créixer l'esperança, que ens fa pensar que ben aviat abraçarem el més bell dels objectius. Sí, la partida està en joc i podem guanyar-la. 

Som el que vam ser, però no només som el que hem viscut, sinó també el que volem esdevenir. I “l'única lluita que es perd és la que s'abandona”, hem llegit a les parets dels carrers que espurnegen revoltes pendents. Perquè només amb aquesta idea de no acceptar allò pretesament inamovible, només des de la certesa que per canviar el que no ens agrada ens hem d'alçar cada vegada que caiguem, podem revertir paradigmes i encendre focs nous. Només hi ha un camí, continuar. Continuar amb més enginy, amb la lliçó apresa, amb més força. Continuar per transformar i seguir sense parar. I, mentrestant, els guardians del possibilisme ens diran que no es pot, que més endavant, que no t'hi escarrassis, que ja arribarà el dia... I un be negre! Nosaltres, hi som per dir adéu al conformisme. Hem nascut per vèncer i, per fer-ho, hem d'anar a totes. I no, no és una qüestió de velocitat, no es tracta de córrer, sinó d'astúcia, d'audàcia i de determinació. Hem nascut per obtenir el que somiem, per fer realitat els propòsits i celebrar-ho. Hem nascut per pensar noves idees, per no encallar-nos en el mateix lloc. Volem avançar cap al futur, per ser millors, per fer una societat culta, pròspera, riallera, per descobrir coses noves, ja que només els atemorits tenen por del que vindrà, i els catalans ho tenim encara tot per vèncer. 

Ara, després de les giragonses engeguem l'etapa final d'un nou principi. Iniciem el moment culminant de dècades de lluites i de gestos, del teu compromís, de la teva passió, de visualitzar que els grans de sorra són útils, que nosaltres podem moure la muntanya i tombar el mur i ser, definitivament, allò que vulguem ser. Ara ens pertoca ser més valents i dir-nos que endavant, que hi som més a prop que mai, que ho tenim a tocar, que per molt que es compliqui hem de seguir fidels a allò que ens hem promès que faríem.