En funcions

Lenin escri­via, a l'Estat i la revo­lució, que pots estar molts anys espe­rant que arribi un canvi... que arriba de cop. Hi estava pen­sant quan sento tot allò que ens explica el molt hono­ra­ble Artur Mas sobre el futur imme­diat del meu país de països. Ell sap que mai no l'he votat, però sap també que l'he res­pec­tat i que el res­pecto. Pot­ser per això m'ins­pira con­fiança. Gràcies per la seva decisió i el meu agraïment a la CUP. M'he que­dat parat quan he sen­tit les pre­ses de posició d'un enre­gis­tra­dor de la pro­pi­e­tat que acaba de rebre una gar­ro­tada històrica. ¿Pot par­lar, amb auto­ri­tat, algú, en la seva situ­ació, sobre èxits o fra­cas­sos elec­to­rals d'altri? Tam­poc vaig enten­dre els rao­na­ments del vene­ra­ble senyor Rabell. Trobo que faria bé de pren­dre una til·la abans d'inter­ve­nir en una edu­cada sessió par­la­mentària.

No conec per­so­nal­ment el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. M'afa­laga que vin­gui del món muni­ci­pal, com la majo­ria dels càrrecs polítics impor­tants en una Europa des­ne­rida. El muni­ci­pa­lisme ens ha ense­nyat que res que no té par­tida pres­su­postària no exis­teix. I que, com ens recor­dava l'Armand Obi­ols, la política no vol crits i sí mesu­res rao­na­des.

Que el rei s'hagi negat a rebre la pre­si­denta del Par­la­ment ens atorga el dret a ser clars amb la monar­quia i amb tot allò que com­porta. Penso que els fa mal la paraula república perquè sug­ge­reix allò que expressa la seva eti­mo­lo­gia: res publica, cosa pública, sot­mesa a con­trols i a debats. Que neix per volun­tat popu­lar i no per un sem­pre sos­pitós ius san­gui­nis. “Siau qui sou mes no ati­ant vells odis ni amb emfàtiques decla­ra­ci­ons llo­ant tot lo que és vos­tre, fins les matei­xes úlce­res”, que deia Costa i Llo­brera, tot par­lant als joves. Puc adreçar els seus con­sells als gover­nants nous de trinca de la meva petita pàtria... que jo també la vol­dria com­pleta.