Un president diferent

Fa una setmana ens estàvem refent de la sorpresa d'haver tingut finalment acord i ens preparàvem per a la investidura de Carles Puigdemont, inesperat nou president de la Generalitat. Diumenge passat, doncs, molts catalans van poder descobrir el fins llavors llunyà alcalde de Girona i van esperar amb candeletes comprovar com seria, com actuaria i si respondria a les esperances que hi tenen dipositades molts catalans que sí que volen la independència. Dos discursos, el d'investidura i el de presa de possessió, i una entrevista als mitjans públics catalans, dura, de Mònica Terribas, han mostrat als que no el coneixien que el president Puigdemont té facultats per afrontar un camí dur, un camí que el pot conduir a la glòria, però que se l'haurà de treballar per l'enfrontament ferotge i el tancament total que trobarà en l'Estat espanyol i en els seus dirigents, coneixedors que, sense Catalunya, Espanya patirà i molt. El president Puigdemont ho sap, però en aquells dos discursos i en l'entrevista se l'ha pogut descobrir. Serà un president diferent. Té valors que ha mamat de petit, és independentista de primera hora i sempre intenta complir allò que promet. I diumenge va prometre que s'hi deixaria la pell i també que el país se'n sortirà. No va dir que seria ni fàcil ni ràpid. Però ha començat a caminar i ha demanat al poble català que vol fer el pas definitiu que l'acompanyi. Sap que hi falta gent per superar el referèndum que caldrà afrontar quan toqui, però sap que cal sumar-los al procés, al projecte. Puigdemont lidera un govern nou, ell és un president nou, un president diferent, però té la força i la convicció moral que té la raó. Li diran de tot, li buscaran les pessigolles, mentiran com només ells saben fer-ho, però mereix que els catalans que volen un estat propi per a Catalunya li donin el suport necessari, durant el temps imprescindible perquè ells i tanta altra gent se'n surti. No és un procés de partits polítics, ni de líders, sinó de la gent. Vinga, doncs.