Plantar el rei

Fins fa pocs anys la corona espa­nyola era into­ca­ble i els grans par­tits espa­nyols blo­que­ja­ven al Congrés dels Dipu­tats qual­se­vol intent de dema­nar infor­mació sobre els comp­tes de la casa reial. Només dos dipu­tats es van atre­vir a tren­car el silenci impo­sat i estic segura que el temps els reco­nei­xerà el paper de for­mi­gueta que han fet per tren­car la impu­ni­tat de la monar­quia: Iñaki Ana­sa­gasti del PNB i Joan Tardà d'ERC. Ells van obrir una pri­mera escletxa denun­ci­ant la opa­ci­tat de la casa reial, les males pra­xis i el pacte de silenci dels mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols. Avui el declivi de la corona és tan notori que ni els sig­nants del pacte de la Tran­sició ja no la defen­sen.

Dei­xant de banda els pre­sump­tes casos de cor­rupció pro­ta­go­nit­zats per la família reial, els dar­rers dies Felip VI ha comès errors polítics de gran mag­ni­tud res­pecte a Cata­lu­nya. Seguint el camí d'aquell famós comu­ni­cat dels “gal­gos y poden­cos” del seu pare, el fill ha renun­ciat a fer el paper de medi­a­dor que s'atri­bu­eix al seu càrrec i ha optat per pren­dre par­tit, evi­dent­ment, en con­tra de Cata­lu­nya.

En política, les for­mes són el fons. I en una set­mana Felip VI ha comès errors de for­mes que tenen molta trans­cendència: negar-se a rebre la pre­si­denta del Par­la­ment, negar l'agraïment als ser­veis pres­tats pel pre­si­dent Mas –no s'hi val posar La Mon­cloa com a excusa– i no voler saber res del nou pre­si­dent electe de Cata­lu­nya. Tot ple­gat, un gran menys­te­ni­ment a les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i una inco­herència més en aquesta dialèctica política espa­nyola del “no us supor­tem però no us dei­xem mar­xar”. Felip VI des d'ara ja no pot ser ben rebut a Cata­lu­nya, tots els seus esforços per apren­dre català i mos­trar-se poper els ha llençat per la borda en una set­mana.

És per això que cele­bro que ERC s'hagi negat a par­ti­ci­par en la tanda de con­tac­tes del rei amb les for­ma­ci­ons polítiques repre­sen­ta­des al Congrés. Ja som prou mesells de con­ti­nuar pagant-los la festa –no ens queda altre remei– però no par­ti­ci­pem, sis­plau, en cap més acte de vas­sa­llatge volun­tari.