El més bonic del mar

De vegades allò que sembla impossible s'esdevé possible i aquest petit miracle de fer possible el que sembla impossible, el passat cap de setmana es va produir a Catalunya. M'agradaria que això fos una premonició del que ens espera i que segons ens diu el president Puigdemont emmanllevant un preciós poema del poeta turc Nazim Hikmet, “del més bonic de la mar és allò que no hem navegat”. Ara, deixem tres mesos perduts i malgrat que la dita popular digui que “bé està allò que acaba bé”, hem de convenir que de l'estrès excessiu que ens han provocat aquestes negociacions, ni la societat ni l'economia ens mereixíem tanta angoixa, especialment perquè ha estat un patiment provocat per nosaltres mateixos i del tot evitable. I el final inesperat ha estat possible per l'acció exemplar del president Mas en fer una passa al costat i sacrificant-se, per no anar a unes noves eleccions, un gest que engrandeix la seva figura.

En la presentació de l'acord entre Junts pel Sí la CUP que en el darrer sospir va permetre sortir de l'atzucac, s'entenia amb molta claredat, fins i tot amb els compromisos escrits, que la CUP es comprometia a no deixar en minoria el govern, però posteriorment, les explicacions cupaires han mantingut sempre una ambigüitat preocupant. M'agradaria pensar que és una estratègia comunicativa cap als seus militants per tal de mostrar radicalitat a un acord, però que faran honor a la paraula escrita. Els dubtes del vicepresident Oriol Junqueras en assegurar que hi haurà pressupostos nous, supeditant-ho a si hi ha una majoria que ho permeti, em semblen preocupants perquè molts havíem entès que aquesta majoria, amb el pacte, hi era.

L'acció política del govern té dos eixos importants; un és el de configurar les estructures d'estat, promoure un esborrany de constitució i fer política comunicativa i explicativa internacionalment, i paral·lelament s'ha de gestionar el dia a dia. Ambdós tenen una complexitat descomunal, no ens enganyem, perquè l'hostilitat serà forta. És per això que hauríem d'evitar, des d'aquí, sortides de to o un excessiu afany de voler marcar territori i mostrar un govern poc unit. El més productiu és l'eficiència discreta.

Al govern anterior de CDC, l'han acusat injustament que era el govern de les retallades; de fet, ha estat un argument de tota l'oposició i especialment de la CUP, juntament amb les privatitzacions, per vetar el president Mas i alguns dels seus consellers. Ara, i d'acord amb la dualitat de Max Weber, uns quants consellers hauran de passar de l'ètica de les conviccions a l'ètica de la responsabilitat. És fàcil la crítica des de l'oposició lliure de responsabilitats, però assegut en el despatx d'una conselleria, les coses canvien. És per això que sospito que algun amic meu que avui té la responsabilitat d'una conselleria important, devot de Joseph Stiglitz i de Paul Krugman –motiu pel qual vam tenir algun debat– notarà ràpidament el pes de la responsabilitat. Des de l'ètica de la conviccions podem dissenyar plans de xoc ambiciosos justificant-los per l'emergència social i que generin grans expectatives, però des de l'ètica de les responsabilitat hem d'admetre que només serà possible si som capaços d'augmentar els ingressos. No fos que de tant d'acusar Mas de les retallades i de fer plans de xoc poc ambiciosos, ens creguéssim que les feia per caprici i no per manca de diners. “La política consisteix a fer el possible en un context determinat i no en un context qualsevol” diu Innerarity.

I com podem incrementar els ingressos? Si som sincers, i no demagògics, és que els empresaris creïn riquesa amb activitat econòmica i, per tant, necessitem un govern capaç de provocar un entorn estable i atractiu per als emprenedors. Aquesta serà una de les responsabilitats del vicepresident Oriol Junqueras. I si som capaços de conjugar amb èxit tots aquests reptes, potser abans de dos anys el president de la Generalitat acabarà el seu parlament amb el final del poema de Hikmet, quan diu que: “les paraules més boniques són les que encara no t'he dit”, per dir-nos, seguidament: “Llibertat!”