Monarques

Però, de què ser­veix un rei? Tal­ment, una pre­gunta a la qual, almenys jo, no tinc res­posta. Tot i que la vella Europa en té una bona reserva, costa enten­dre el paper de les monar­quies, lle­vat que enten­guem com una bona feina social el fet d'omplir força pàgines de les revis­tes seti­na­des i/o que siguin un bon recurs per pre­si­dir actes pro­to­col·laris, amb o sense cabra. Encara, man­te­nir la para­fernàlia reial em fa pen­sar en el gerro de por­ce­llana que hi ha a la taula del rebe­dor de casa, aque­lla andròmina rega­lada per la tieta sol­tera, que va ser­vir per tapar un forat i fer goig i ara em pre­gunto per què la man­tinc allà si fins i tot ha dei­xat de fer-ne, de goig. Aquests dies el rei de les Espa­nyes ha tin­gut fei­nada, perquè ha hagut de fer petar la xer­rada amb la majo­ria de repre­sen­tants del Congrés de Dipu­tats per veure a qui encar­rega for­mar govern, si és que això és pos­si­ble. En resum, una feina que hau­ria de fer el pre­si­dent del Congrés i que la llei delega al Borbó, pot­ser per entre­te­nir-lo i donar con­tin­gut a l'anacrònica ins­ti­tució. Total, un esforç com­ple­men­tari, quan ell sem­pre està ocu­pat i no li queda temps ni per pren­dre un cafè pro­to­col·lari amb la pre­si­denta del Par­la­ment català. Segur que les con­ver­ses a La Zar­zu­ela no ser­vi­ran de gaire res, perquè tot es deci­dirà en altres verals, on el Madrid polític haurà de fer noves pro­va­tu­res. Des de l'arti­cu­lació del país, interessa veure com acaba el tren­ca­clos­ques esta­tal; després ja par­la­rem de la república cata­lana. Ah! I si convé agrai­rem els ser­veis pres­tats.