Fractura

Un dels tòpics que més uti­lit­zen els con­tra­ris que els cata­lans puguem expres­sar lliu­re­ment si volem con­ti­nuar sent d'Espa­nya és que el debat mateix està cau­sant una frac­tura social que arriba a les famílies. En va par­lar l'ara minis­tre de l'Inte­rior en fun­ci­ons, Jorge Fernández Díaz, fa un parell d'anys. La idea va cau­sar for­tuna i no passa dia que no la lle­gim en alguna premsa que pre­su­meix de ser inde­pen­dent o en alguna seu par­la­mentària.

Per­fecte, doncs. Ara ja tens una altra raó per no con­vi­dar el teu cunyat el Nadal que ve. Sí, home: aquell que sí que sap com­prar, no com tu.

Ara bé: el fet que el teu fill –o la teva filla– hagi d'emi­grar cap a un altre país perquè aquí no troba feina –i com n'hau­ria de tro­bar, si la taxa d'atur juve­nil és del 50%?– es veu que això no, que això no frac­tura ni les famílies ni la soci­e­tat. El fet que mol­tes per­so­nes hagin per­dut la feina o la casa i que no tin­guin cap pers­pec­tiva de millora en l'horitzó imme­diat, tam­poc. Això tam­poc no frac­tura res.

Al cap­da­vall, quan un surt al car­rer no veu que la gent s'esti­gui enfron­tant ni bara­llant per res que tin­gui a veure amb el dret a deci­dir. Pot­ser perquè és un dret als països amb una llarga tra­dició par­la­mentària, com Cata­lu­nya, on les urnes no fan por.

A Espa­nya sí que fan por les urnes. Ha que­dat força evi­dent després de les últi­mes elec­ci­ons. Des del mateix moment que es va veure que ni el PP ni el PSOE poden gover­nar sense arri­bar a pac­tes amb aquells que, segons diuen, volen des­truir Espa­nya, van començar a alçar-se veus dema­nant can­vis legals que impe­dei­xin la repe­tició d'un pano­rama que l'únic a què obliga és a dia­lo­gar, sacri­fi­car-se i pac­tar, un joc que no agrada gens a Espa­nya.

Per això ha sor­tit fa poc la número 3 del PP, María Dolo­res de Cos­pe­dal, dient que s'ha de fer una aliança dels par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes –així s'auto­a­no­me­nen ells– per impul­sar una altra Tran­sició que dei­xa­ria fora tots aquells que els des­tor­ben.

I després encara tenen la barra de par­lar de democràcia i de frac­tu­res.