Pobra Europa

Els refu­gi­ats siri­ans (i afga­ne­sos, ira­quians, libis...) s'han con­ver­tit en els nous pàries de la terra. Ningú els vol a casa seva, ni els països nòrdics, cam­pi­ons de la soli­da­ri­tat inter­na­ci­o­nal i terra d'aco­llida de per­se­guits de totes les dic­ta­du­res del segle XX. El drama d'Europa és que no pot atu­rar aquesta riuada de des­es­pe­rats. Per mol­tes res­tric­ci­ons que imposi, per molt que els humiliï, per molt que els desa­nimi... con­ti­nu­a­ran venint. Jugant-se la vida en peri­llo­ses tra­ves­ses per mar i terra i abo­cant-se a un futur incert. Europa ja pot anar aixe­cant murs i res­ta­blint con­trols a totes les fron­te­res. Ells són tan estranys que faran tot el que cal­gui abans de que­dar-se a casa espe­rant que els cai­gui una bomba al damunt.