Adéu a Carles Hac Mor

Ens ha dei­xat l'escrip­tor llei­datà Car­les Hac Mor, una veu clau de la poe­sia cata­lana, d'una gran ori­gi­na­li­tat lingüística i literària que va superar qual­se­vol fron­tera d'estil con­ven­ci­o­nal. La cul­tura cata­lana i Lleida aco­mi­a­den un cre­a­dor que per­so­ni­fica l'essència de l'artista, inde­pen­dent, incon­for­mista; una veu única, sin­gu­lar i, sobre­tot, lliure.

Car­les Hac Mor va néixer a Lleida el 1940 però, als 10 anys, la seva família es va tras­lla­dar a Bar­ce­lona. D'adult, va repren­dre el con­tacte amb la seva ciu­tat natal, el lloc que, per a ell, repre­sen­tava el retro­ba­ment amb la seva infan­tesa. En la seva obra, el llei­da­ta­nisme li sor­tia sem­pre per qual­se­vol lloc, deia.

Car­les Hac Mor es va impli­car en mul­ti­tud de pro­jec­tes cul­tu­rals a Lleida. Va col·labo­rar amb el Museu d'Art Jaume Morera –és autor dels tex­tos del catàleg de Gui­no­vart Raó de ros­toll, amb motiu de la con­cessió a aquest autor de la meda­lla Morera– i també amb l'Escola de Belles Arts de l'Ajun­ta­ment de Lleida –ara, l'escola Lean­dre Cristòfol–, on va comis­sa­riar expo­si­ci­ons i va ofe­rir con­ferències i reci­tals poètics. També va par­ti­ci­par en les publi­ca­ci­ons cul­tu­rals muni­ci­pals Trans­ver­sal i URC i, jun­ta­ment amb el també poeta Car­les Maria Sanuy, va impul­sar el cicle de con­ver­ses literàries Ponen­ta­des, a més d'inter­ve­nir en nom­bro­ses cites poètiques a Lleida. L'edi­to­rial llei­da­tana Pagès va ini­ciar el 2012 la publi­cació de la seva obra com­pleta.

Artista en el més ampli sen­tit de la paraula, cre­a­dor de gèneres lite­ra­ris d'invenció per­so­nal, en els últims temps Car­les Hac Mor s'auto­de­fi­nia com a “infra­po­eta”. I en el món de l'art –àmbit en què va tre­ba­llar com a crític i comis­sari d'expo­si­ci­ons– con­si­de­rava que, més que crítica, feia lite­ra­tura a par­tir de l'art. Va optar per l'art con­cep­tual: “El menys atrac­tiu, menys vistós, més dur, perquè és el que em fa pen­sar més. Jo diria que avui en dia la filo­so­fia s'ha refu­giat majo­ritària­ment en l'art.”

Va for­mar part del col·lec­tiu Grup de Tre­ball –amb Car­les San­tos, Jordi Benito i Pere Por­ta­be­lla, entre d'altres–, que va explo­rar els límits de la pràctica artística just abans de la Tran­sició, amb un fort com­promís polític i ideològic. També va dei­xar la seva empremta en el món del cinema com a guio­nista, en alguns pro­jec­tes amb el seu germà Gus­tau Hernández Mor, i també com a actor.

Lleida lamenta la pèrdua d'aquest cre­a­dor que ens deixa pàgines de bona lite­ra­tura i el fruit del seu acti­visme cul­tu­ral, que són patri­moni de la cul­tura cata­lana i també de la ciu­tat de Lleida.