Adéu a Carles Hac Mor

Ens ha deixat l'escriptor lleidatà Carles Hac Mor, una veu clau de la poesia catalana, d'una gran originalitat lingüística i literària que va superar qualsevol frontera d'estil convencional. La cultura catalana i Lleida acomiaden un creador que personifica l'essència de l'artista, independent, inconformista; una veu única, singular i, sobretot, lliure.

Carles Hac Mor va néixer a Lleida el 1940 però, als 10 anys, la seva família es va traslladar a Barcelona. D'adult, va reprendre el contacte amb la seva ciutat natal, el lloc que, per a ell, representava el retrobament amb la seva infantesa. En la seva obra, el lleidatanisme li sortia sempre per qualsevol lloc, deia.

Carles Hac Mor es va implicar en multitud de projectes culturals a Lleida. Va col·laborar amb el Museu d'Art Jaume Morera –és autor dels textos del catàleg de Guinovart Raó de rostoll, amb motiu de la concessió a aquest autor de la medalla Morera– i també amb l'Escola de Belles Arts de l'Ajuntament de Lleida –ara, l'escola Leandre Cristòfol–, on va comissariar exposicions i va oferir conferències i recitals poètics. També va participar en les publicacions culturals municipals Transversal i URC i, juntament amb el també poeta Carles Maria Sanuy, va impulsar el cicle de converses literàries Ponentades, a més d'intervenir en nombroses cites poètiques a Lleida. L'editorial lleidatana Pagès va iniciar el 2012 la publicació de la seva obra completa.

Artista en el més ampli sentit de la paraula, creador de gèneres literaris d'invenció personal, en els últims temps Carles Hac Mor s'autodefinia com a “infrapoeta”. I en el món de l'art –àmbit en què va treballar com a crític i comissari d'exposicions– considerava que, més que crítica, feia literatura a partir de l'art. Va optar per l'art conceptual: “El menys atractiu, menys vistós, més dur, perquè és el que em fa pensar més. Jo diria que avui en dia la filosofia s'ha refugiat majoritàriament en l'art.”

Va formar part del col·lectiu Grup de Treball –amb Carles Santos, Jordi Benito i Pere Portabella, entre d'altres–, que va explorar els límits de la pràctica artística just abans de la Transició, amb un fort compromís polític i ideològic. També va deixar la seva empremta en el món del cinema com a guionista, en alguns projectes amb el seu germà Gustau Hernández Mor, i també com a actor.

Lleida lamenta la pèrdua d'aquest creador que ens deixa pàgines de bona literatura i el fruit del seu activisme cultural, que són patrimoni de la cultura catalana i també de la ciutat de Lleida.