Opinió

LA GALERIA

Salvem la Pellingarda

Uns s'estalvien els inconvenients i nosaltres participem dels pixums

La novel·lista George Sand dis­pen­sava anti­pa­tia als porcs i, de pas­sada, als mallor­quins: he cone­gut Mallorca gràcies als porcs, iro­nit­zava més o menys Mme. Dupin després de com­par­tir el vai­xell de tor­nada amb cen­te­nars d'aquests ani­mals negres que tant agra­da­ven als bar­ce­lo­nins. Però anem al gra. Diuen els mit­jans que una empresa del ram pretén eri­gir una granja per a més de dos mil porcs al muni­cipi de Palau de Santa Eulàlia, poble d'una cin­quan­tena de veïns (i d'una cin­quan­tena més d'empa­dro­nats). Sóc fill de Gar­rigàs, poble veí de Palau, muni­cipi petit que queda encai­xat a l'inte­rior de la ela majúscula que forma el meu; per això m'ha cri­dat par­ti­cu­lar­ment l'atenció la bella crònica sobre la pre­tesa residència por­cina que por­tava El Punt Avui de diu­menge, perquè qual­se­vol cosa que afecti Santa Eulàlia és com si s'esde­vingués (també) al men­ja­dor de Gar­rigàs.

Ambdós muni­ci­pis han vis­cut els segles com­par­tint la cor­nisa que separa la plana empor­da­nesa del ter­ra­prim; tots dos, doncs, comp­ten amb una part de bosc, de gar­riga i –avui– de camps aban­do­nats, i una altra part de terra gras, pla­ner, fèrtil, de camps encara tre­ba­llats, amb l'aigua soma i a l'abast en pous poc pro­funds. Aquesta part de Palau és l'esco­llida per situar-hi l'explo­tació por­cina, a prop de l'Esta­nyet, un llo­gar­ret del muni­cipi, i del tram de via de tren comprès entre Vila­ma­lla i Sant Miquel de Fluvià, on hi havia el bai­xa­dor de Tonyà. Afe­gim-hi que per aquest mateix espai passa la riera de la Pellin­garda, un tor­rent que porta prou aigua quan plou, i que passa per Tonyà i la font Rove­llada de Siu­rana, i desem­boca al rec Madral. La macro­granja, doncs, s'alçaria en un lloc que els cur­sis en dirien arcàdic: ter­res pla­nes i bai­xes, pro­pe­res a les deus invi­si­bles i als recs super­fi­ci­als, punt idoni per infes­tar l'aigua amb els rics nitrats dels orins de porc. Diuen a Palau que en deu anys l'índex d'aquests con­ta­mi­nants dels seus pous ha aug­men­tat tot i les teòriques pre­ven­ci­ons que l'admi­nis­tració ha esta­blert quant al pipí porcí, i recor­dem que els nitrats que empor­quen el subsòl de Palau tal­ment embru­ten el de tota la comarca. A Cata­lu­nya hi ha quasi tants porcs com con­tri­bu­ents. I com pot ser? Doncs perquè la mei­tat van a casa Ter­ra­de­llas i al car­nis­ser de la can­to­nada, però l'altre 50% viatja a l'Europa cen­tral i a la Xina, i, mira: u, aquests s'estal­vien tots els incon­ve­ni­ents; dos, els pro­pi­e­ta­ris de les gran­ges n'obte­nen els bene­fi­cis, i, tres, nosal­tres, els badocs, par­ti­ci­pem de la quota de dejec­ci­ons, o sigui purins, és a dir pixats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.