Què vol Iglesias?

Els grans ariets de la “nova política” es deuen pensar que els de la vella són idiotes. I també els altres mortals. Si no, no s'entén què fa Pablo Iglesias i a qui pretén enganyar. El líder únic de Podem sap que Pedro Sánchez està captiu del seu partit, perquè la “vella política” està podrida però té límits en les formes i els cabdillatges. El comitè federal del PSOE es va mirar amb una profunda discrepància el pacte amb Podem i va encomanar al seu secretari general que busqués un “acord de progrés”. És a dir, a tres bandes. Això és oxímoron. Perquè amb el PSOE i amb Ciutadans no n'hi ha, de progrés. Potser tampoc amb Podem. Però, en tot cas, còmplices de la seva semàntica si volem continuar explicant, s'accepta “progrés” com a sinònim d'alternativa. Si Iglesias veta Ciutadans, bloqueja l'intent de Sánchez, perquè ja sap que els barons socialistes no hi combregaran. I encara menys des de la constatació que un pacte únicament entre el PSOE i Podem requereix almenys l'abstenció de Convergència i Esquerra. Horror! Què vol, doncs, Iglesias? En primer lloc, deixar en evidència Sánchez i descartar-lo com a força “de progrés”, alhora que n'exclou Ciutadans. En segon lloc, portar-lo contra la paret i fer inevitable la repetició de les eleccions. I en tercer i darrer lloc, guanyar-les, en el front “del progrés”, desbordar el PSOE i convertir-se en l'única “esquerra” alternativa al PP. Això vol Pablo Iglesias. Ho podria dir i ens evitaríem tots plegats la sopa i el sainet. I mamar-nos el dit.