Ultimàtum

Que és una “comu­ni­cació (oral o escrita) que un estat sobirà diri­geix a un altre exi­gint-li una deter­mi­nada con­ducta i amenaçant-lo amb l'adopció de deter­mi­na­des mesu­res si la seva demanda no és atesa abans d'un ter­mini deter­mi­nat”. La teo­ria i la pràctica de la inti­mi­dació. Segur que fun­ci­ona com a pràctica pati­bulària. Put a dogma. A Santa (ep!) Inqui­sició. A extra eccle­siam nulla est salus. I encara ens cre­iem dei­xe­bles dels savis grecs o de les pràcti­ques edu­ca­des dels que gosen par­lar, abans de posar-se a con­dem­nar. I ja de petit em deien que “brams d'ase no pugen al cel”. Tant que he deci­dit fer vaga davant d'afir­ma­ci­ons apo­calípti­ques. Col·lec­ci­o­nem les expres­si­ons dels par­tits que es pre­te­nen polítics, i que sem­blen de timba de batussa de car­rer, en nit de massa gresca, quan par­len de la deriva (oh!) cata­lana: l'expressió més benigna és que els que volem exer­cir el dret a l'auto­de­ter­mi­nació volem tren­car España. No en feu un gra massa? Tan insol­vent és el con­cepte España que el podem fer xixina un diu­menge d'elec­ci­ons tran­quil·les? Segona pre­gunta: allò que trenca España no és la cor­rupció, la fuga de capi­tals, la dro­pe­ria dels que manen, figu­res anacròniques com ara la monar­quia, la immu­ni­tat dels que prac­ti­quen el frau fis­cal, els delic­tes ecològics que ensor­ren la riquesa natu­ral del país, la por que genera la reducció de les polítiques de dependència i/o la no cre­ació seri­osa de llocs de tre­ball, la negació sis­temàtica d'una for­mació pro­fes­si­o­nal seri­osa... o el con­cor­dat amb una potència estran­gera com ara la santa seu? “No, diguem no, nosal­tres no som –o no volem ser– d'eixe món.”