Ultimàtum

Que és una “comunicació (oral o escrita) que un estat sobirà dirigeix a un altre exigint-li una determinada conducta i amenaçant-lo amb l'adopció de determinades mesures si la seva demanda no és atesa abans d'un termini determinat”. La teoria i la pràctica de la intimidació. Segur que funciona com a pràctica patibulària. Put a dogma. A Santa (ep!) Inquisició. A extra ecclesiam nulla est salus. I encara ens creiem deixebles dels savis grecs o de les pràctiques educades dels que gosen parlar, abans de posar-se a condemnar. I ja de petit em deien que “brams d'ase no pugen al cel”. Tant que he decidit fer vaga davant d'afirmacions apocalíptiques. Col·leccionem les expressions dels partits que es pretenen polítics, i que semblen de timba de batussa de carrer, en nit de massa gresca, quan parlen de la deriva (oh!) catalana: l'expressió més benigna és que els que volem exercir el dret a l'autodeterminació volem trencar España. No en feu un gra massa? Tan insolvent és el concepte España que el podem fer xixina un diumenge d'eleccions tranquil·les? Segona pregunta: allò que trenca España no és la corrupció, la fuga de capitals, la droperia dels que manen, figures anacròniques com ara la monarquia, la immunitat dels que practiquen el frau fiscal, els delictes ecològics que ensorren la riquesa natural del país, la por que genera la reducció de les polítiques de dependència i/o la no creació seriosa de llocs de treball, la negació sistemàtica d'una formació professional seriosa... o el concordat amb una potència estrangera com ara la santa seu? “No, diguem no, nosaltres no som –o no volem ser– d'eixe món.”