L'art incòmode i necessari

El TNC estrena avui El pro­fes­sor Ber­nardhi, de Sch­nitz­ler. Data del 1912 i mai s'ha repre­sen­tat a Cata­lu­nya. Però Xavier Albertí con­si­dera que és impres­cin­di­ble que el tea­tre plan­tegi grans qüesti­ons, com ara què és millor, pren­dre una decisió heroica i honesta o bé saber cape­jar el tem­po­ral i anar fent pros­pe­rar la soci­e­tat. També és necessària la funció de Fusells a l'Alme­ria Tea­tre, en què evi­den­cia que ser neu­tral en una guerra implica ser per­de­dor. Brecht per la vena. I, fins i tot, Mario Gas sege­lla a Inver­na­dero les armes secre­tes dels governs (democràtics, o no) i com de medi­o­cres poden ser els que osten­ten aquest poder. L'art, per defi­nició, és incòmode i és neces­sari. Ha de ser un barem per con­tras­tar el grau de lli­ber­tat i de pen­sa­ment de cada ciu­tadà.