Bons anuncis

Cata­lu­nya ha estat una pri­mera potència en belles arts, inclo­ses arqui­tec­tura i publi­ci­tat. Ho és encara en la publi­ci­tat vin­cu­lada a acti­vi­tats que atre­uen jovent. Mireu els homes anunci actu­als: nois que por­ten logos de cap a peus. Són els nos­tres cam­pi­ons inter­na­ci­o­nals en dis­ci­pli­nes del moto­risme, esports en què la nos­tra nació és ara la pri­mera potència mun­dial, com ho era en pin­tura als anys trenta del segle XX. La qua­li­tat en anun­cis, fal­ques i espots és un patri­moni històric en totes les fases del procés: des de l'encàrrec del cli­ent fins a la inter­pre­tació que en fem els recep­tors, pas­sant per la pro­ducció de l'obra publi­citària i la seva difusió. Ho podem con­cloure després de lle­gir el lli­bre Pen­sar és tri­om­far. La publi­ci­tat a través de la història, del doc­tor Lluís Costa, pro­fes­sor de comu­ni­cació a la Uni­ver­si­tat de Girona. Argu­menta amb dades i agu­desa crítica que Cata­lu­nya ha estat un país cap­da­van­ter en l'àmbit de la publi­ci­tat en relació amb la resta de l'Estat. ¿Com s'explica aquest feno­men? Costa ho atri­bu­eix al fet que l'embran­zida indus­trial cata­lana fou ante­rior a l'espa­nyola, i més vigo­rosa. Aporta una altra hipòtesi, for­mu­lada pel publi­ci­tari Robert Roder­gas: l'herència dels vells mer­ca­ders i de la influència de la Medi­terrània. He expo­sat en altres arti­cles que el fet que Cata­lu­nya sigui un país pobre en recur­sos natu­rals espe­rona l'enginy per apli­car talent i tena­ci­tat en el comerç i la indústria. La capa­ci­tat per fer bons anun­cis és fruit d'una neces­si­tat.