Nang! (1)

Diria que l'asso­ci­ació de veïns del Barri Vell de Girona s'eri­geix en intèrpret de massa veïns quan pro­clama “la indig­nació i per­ple­xi­tat majo­ritària” per la mesura d'atu­rar les cam­pa­na­des de la cate­dral durant la nit. M'ensumo que hi ha més d'un veí, i més de dos, i més d'unes quan­tes dot­ze­nes a qui ja els va bé... O és que al Barri Vell no hi viuen insom­nes, ni gent estres­sada, ni malalts, ni nadons? Tot­hom hi dorm com una soca?

Fa anys vaig llo­gar un apar­ta­ment al cos­tat de l'església d'un poble de marina. Van ser vint dies de tur­ment de quarts, mit­ges, tres quarts i hores com­ple­tes. Ara –ho hem vist a Sant Pere de Ros­selló– els cam­pa­nars s'ensor­ren i ja està, però en aquell temps, ni aquesta secreta espe­rança no tenies. A sobre, si l'endemà en par­la­ves amb la gent, et deien que què dius, home, que allò és cul­tura, tra­dició, arrels... Sí? Vine cap aquí: de petit, tu no veies pas­sar els segui­cis dels enter­ros per sota de casa? Tra­dició medi­terrània, no? I què, no es van supri­mir en favor de la necessària orde­nació del trànsit? La teva àvia, digues, no anava a missa amb man­te­llina i mànega llarga? Que hi va, la teva filla? I les inci­ne­ra­ci­ons? Comen­cem a ampliar cemen­ti­ris? Molts defen­sors de la tra­dició reli­gi­osa no vacil·len gens a accep­tar-ne una adap­tació quan cons­ta­ten que sí, que entre­banca el dia a dia. Ah, noi, però, amb el turisme tot­hom s'hi veu amb cor. Aquest turisme –veri­ta­ble deus ex mac­hina que baixa i ens salva els balanços– és mal­trac­tat als bars, esta­fat als taxis, escar­nit a la platja i encara el volem xerin­gar, de mit­ja­nit fins a les set del matí, fent-li escol­tar noranta-vuit ceba­llots (més els repics) que engega una cate­dral plena de cul­tura. Això sí: l'endemà, a aflui­xar la mosca per admi­rar la nau i el tapís de la Cre­ació.

L'hotel Històric de Girona ha fet el que han de fer tots els comer­ci­ants: vet­llar per la seva parròquia sense que en surti irre­ver­si­ble­ment per­ju­di­cada cap altra. Perquè, a veure, a qui per­ju­dica el silenci noc­turn de les cam­pa­nes? Ah, que tu les enyo­res? Doncs demana al reve­rendíssim senyor bisbe que te n'enviï el so digi­ta­lit­zat. T'ins­tal·les l'ordi­na­dor a la tau­leta de nit i au, et gra­tes satis­fet l'entre­cuix quan soni cada quart d'hora, abans de girar-t'hi de cantó. I tran­quil, si els gui­ris pre­fe­rei­xen dor­mir, ells s'ho per­den...