Nacions Unides

Arran de la pro­testa mul­ti­tu­dinària fa una set­mana en con­tra de l'enèsim intent per part del govern cen­tral d'impo­sar-nos un pla hidrològic no del tot ecològic, la BBC va publi­car un repor­tatge extens que lli­gava la mani­fes­tació en qüestió amb l'auge de l'inde­pen­den­tisme, i la seva font prin­ci­pal era, pre­ci­sa­ment, un anglès tor­tosí, Brian Cutts, que és alhora mem­bre de la PDE i inde­pen­den­tista. I en Brian és la punta de l'ice­berg: avui, a Cata­lu­nya, hi ha dese­nes de milers de resi­dents estran­gers que o bé volen una Cata­lu­nya inde­pen­dent o bé no hi tin­drien res en con­tra o bé desit­gen que hi hagi un referèndum vin­cu­lant o bé no ente­nen per què no n'hi ha hagut. I no parlo només dels més cone­guts, com ara la nord-ame­ri­cana Liz Cas­tro (por­ta­veu inter­na­ci­o­nal de l'ANC) o l'ale­ma­nya cer­co­rina Marie Kapretz (futura dele­gada de la Gene­ra­li­tat a Berlín) sinó de moltíssims més: afri­cans, xine­sos, euro­peus, lla­ti­no­a­me­ri­cans i tutti quanti. Quina diferència amb la situ­ació fa 30 anys, quan els estran­gers pro­ca­ta­lans érem qua­li­fi­cats pels pro­pis com­pa­tri­o­tes –ben orgu­llo­sos, això sí, dels pro­pis països– de naci­o­na­lis­tes tan­cats o coses pit­jors (mon pare fins i tot pen­sava que el fet que jo hagués après el català era la prova que tenia una malal­tia men­tal). Però gràcies a l'eclosió d'un reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de Cata­lu­nya dins mateix del país, fa tres lus­tres que els estran­gers anti­ca­ta­lans han dei­xat de tenir el mono­poli dis­cur­siu sobre aquest tema. Com diuen els nens: yupi!