Educació o talent?

El dar­rer mes de setem­bre, Lau­rene Powell Jobs, vídua de l'Steve Jobs, va donar 50 mili­ons de dòlars a repar­tir entre els cinc gua­nya­dors d'una crida per a redis­se­nyar el sis­tema edu­ca­tiu nord-ame­ricà. El pro­jecte cone­gut com a XQ: The Super School Pro­ject és una crida oberta a estu­di­ants, pro­fes­sors, polítics i a tot­hom que tin­gui una idea i d'acord amb el pen­sa­ment del Nou Món, la seva cor­res­po­nent acció que ajudi a repen­sar i rede­fi­nir els ele­ments bàsics que han regit l'edu­cació i el sis­tema edu­ca­tiu durant dècades i que cada vegada és més evi­dent que no estan adap­tats al món d'avui i a actuar en con­seqüència. Els gua­nya­dors tin­dran finançament durant cinc anys per a inten­tar implan­tar el seu pro­jecte.

La ini­ci­a­tiva de la Sra. Jobs s'emmarca en les pre­o­cu­pa­ci­ons glo­bals sobre l'estat de l'edu­cació i la seva ade­quació a les neces­si­tats del món on vivim i als nens i joves de la nos­tra època, rode­jats de pan­ta­lles, xar­xes i con­ne­xi­ons. Per cert, jo en el nos­tre entorn no he escol­tat cap debat sobre la tran­sició de l'Homo sapi­ens a l'Homo cone­xus, tran­sició que implica tant una evo­lució física (trans­hu­ma­nisme) com emo­ci­o­nal (post­hu­ma­nisme). L'home “millo­rat” és a la can­to­nada i encara no el veiem venir.

Però d'això ja en par­laré un altre dia. Avui només vol­dria recor­dar que les naci­ons for­tes i d'avant­guarda es cons­tru­ei­xen amb uns ciu­ta­dans ben pre­pa­rats, cre­a­tius i empre­ne­dors en qual­se­vol àrea en què tre­ba­llin, i això només s'acon­se­gueix amb una edu­cació capaç d'ofe­rir res­pos­tes a les neces­si­tats i a les pre­o­cu­pa­ci­ons de la soci­e­tat, en cada època i en cada moment. Nosal­tres, que ens dis­po­sem a cons­truir un nou país, tenim el sis­tema edu­ca­tiu que neces­si­tem? Sin­ce­ra­ment, penso que no. Aquest no és un pro­blema només nos­tre, és un pro­blema glo­bal amb algu­nes excep­ci­ons. Qui­nes? Els països que van saber veure fa vint anys que la soci­e­tat indus­trial arri­bava a la seva fi i que iniciàvem una tran­sició cap a un nou tipus de soci­e­tat, diguem-ne soci­e­tat de la infor­mació, soci­e­tat del conei­xe­ment o soci­e­tat xarxa, on tot i tot­hom està con­nec­tat, on els con­tin­guts són oberts i on el que cal és repen­sar estruc­tu­res, plans d'estudi, nivells, exàmens i meto­do­lo­gies, i molt espe­ci­al­ment, for­mar bons men­tors i bons tutors capaços d'ava­luar i rela­ci­o­nar neces­si­tats i conei­xe­ment i, sobre­tot, fomen­tar el pen­sa­ment cre­a­tiu i el talent.

Pre­o­cu­pat per recons­truir l'eco­no­mia i enfor­tir les clas­ses mit­ja­nes, el pre­si­dent Obama ha esmen­tat mol­tes vega­des en els seus dis­cur­sos la neces­si­tat d'una acció afir­ma­tiva en el camp de l'edu­cació, i va estar a punt, fa un any, de can­viar el nom del Depar­ta­ment d'Edu­cació pel de Depar­ta­ment de Talent, posant clara­ment les per­so­nes al cen­tre del procés edu­ca­tiu i ofe­rint un revul­siu a la soci­e­tat nord-ame­ri­cana que va deba­tre durant mesos, més enllà de les parau­les però també a causa d'aques­tes, el sen­tit pro­fund d'un canvi com aquest.

Cata­lu­nya té una enorme neces­si­tat de talent, i el desen­vo­lu­pa­ment del talent comença amb una edu­cació que obri por­tes i fines­tres, no que les tan­qui o, en el millor dels casos, tan sols les entre­o­bri. D'altra banda, fa anys que té totes les con­di­ci­ons per esde­ve­nir un hub de conei­xe­ment i un node de talent, però no ho acaba d'asso­lir dei­xant per­dre massa opor­tu­ni­tats. Per què ens passa això quan tenim moments cla­ri­vi­dents que ens situen a l'avant­guarda mun­dial? De la reforma edu­ca­tiva en temps de la Man­co­mu­ni­tat lide­rada per la Maria Mon­tes­sori a la pri­mera uni­ver­si­tat on line, per posar dos exem­ples. Aquests dar­rers dies Hillary Clin­ton plan­te­java als seus pos­si­bles elec­tors la gran opor­tu­ni­tat que tenien les uni­ver­si­tats on line nord-ame­ri­ca­nes de cons­truir una uni­ver­si­tat en xarxa a nivell glo­bal par­tint d'ali­an­ces locals. Per què no ho hem fet nosal­tres abans quan tenim dues dècades d'experiència? Temo que tenim la força dels inno­va­dors però que tenim tendència a ador­mir-nos. Tant de bo m'equi­vo­qui.

El fet és que l'edu­cació és un dels temes cen­trals en el debat polític mun­dial i que nosal­tres hauríem de començar a pen­sar-hi, no en tertúlies o en debats estèrils, sinó com un dels temes cen­trals de la nos­tra estratègia naci­o­nal. I per a fer-ho hauríem de tenir en compte tot­hom, començant pels estu­di­ants, perquè l'abisme gene­ra­ci­o­nal és immens i no pot ser que per­so­nes edu­ca­des i for­ja­des en una soci­e­tat que ja no exis­teix for­mu­lin les estratègies d'edu­cació per a una gene­ració acos­tu­mada, ja, a viure d'una altra manera.

És urgent repen­sar l'edu­cació en tots els seus nivells, és urgent fer grans can­vis, a poc a poc, però sense atu­rar-nos.