Educació o talent?

El darrer mes de setembre, Laurene Powell Jobs, vídua de l'Steve Jobs, va donar 50 milions de dòlars a repartir entre els cinc guanyadors d'una crida per a redissenyar el sistema educatiu nord-americà. El projecte conegut com a XQ: The Super School Project és una crida oberta a estudiants, professors, polítics i a tothom que tingui una idea i d'acord amb el pensament del Nou Món, la seva corresponent acció que ajudi a repensar i redefinir els elements bàsics que han regit l'educació i el sistema educatiu durant dècades i que cada vegada és més evident que no estan adaptats al món d'avui i a actuar en conseqüència. Els guanyadors tindran finançament durant cinc anys per a intentar implantar el seu projecte.

La iniciativa de la Sra. Jobs s'emmarca en les preocupacions globals sobre l'estat de l'educació i la seva adequació a les necessitats del món on vivim i als nens i joves de la nostra època, rodejats de pantalles, xarxes i connexions. Per cert, jo en el nostre entorn no he escoltat cap debat sobre la transició de l'Homo sapiens a l'Homo conexus, transició que implica tant una evolució física (transhumanisme) com emocional (posthumanisme). L'home “millorat” és a la cantonada i encara no el veiem venir.

Però d'això ja en parlaré un altre dia. Avui només voldria recordar que les nacions fortes i d'avantguarda es construeixen amb uns ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en què treballin, i això només s'aconsegueix amb una educació capaç d'oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat, en cada època i en cada moment. Nosaltres, que ens disposem a construir un nou país, tenim el sistema educatiu que necessitem? Sincerament, penso que no. Aquest no és un problema només nostre, és un problema global amb algunes excepcions. Quines? Els països que van saber veure fa vint anys que la societat industrial arribava a la seva fi i que iniciàvem una transició cap a un nou tipus de societat, diguem-ne societat de la informació, societat del coneixement o societat xarxa, on tot i tothom està connectat, on els continguts són oberts i on el que cal és repensar estructures, plans d'estudi, nivells, exàmens i metodologies, i molt especialment, formar bons mentors i bons tutors capaços d'avaluar i relacionar necessitats i coneixement i, sobretot, fomentar el pensament creatiu i el talent.

Preocupat per reconstruir l'economia i enfortir les classes mitjanes, el president Obama ha esmentat moltes vegades en els seus discursos la necessitat d'una acció afirmativa en el camp de l'educació, i va estar a punt, fa un any, de canviar el nom del Departament d'Educació pel de Departament de Talent, posant clarament les persones al centre del procés educatiu i oferint un revulsiu a la societat nord-americana que va debatre durant mesos, més enllà de les paraules però també a causa d'aquestes, el sentit profund d'un canvi com aquest.

Catalunya té una enorme necessitat de talent, i el desenvolupament del talent comença amb una educació que obri portes i finestres, no que les tanqui o, en el millor dels casos, tan sols les entreobri. D'altra banda, fa anys que té totes les condicions per esdevenir un hub de coneixement i un node de talent, però no ho acaba d'assolir deixant perdre massa oportunitats. Per què ens passa això quan tenim moments clarividents que ens situen a l'avantguarda mundial? De la reforma educativa en temps de la Mancomunitat liderada per la Maria Montessori a la primera universitat on line, per posar dos exemples. Aquests darrers dies Hillary Clinton plantejava als seus possibles electors la gran oportunitat que tenien les universitats on line nord-americanes de construir una universitat en xarxa a nivell global partint d'aliances locals. Per què no ho hem fet nosaltres abans quan tenim dues dècades d'experiència? Temo que tenim la força dels innovadors però que tenim tendència a adormir-nos. Tant de bo m'equivoqui.

El fet és que l'educació és un dels temes centrals en el debat polític mundial i que nosaltres hauríem de començar a pensar-hi, no en tertúlies o en debats estèrils, sinó com un dels temes centrals de la nostra estratègia nacional. I per a fer-ho hauríem de tenir en compte tothom, començant pels estudiants, perquè l'abisme generacional és immens i no pot ser que persones educades i forjades en una societat que ja no existeix formulin les estratègies d'educació per a una generació acostumada, ja, a viure d'una altra manera.

És urgent repensar l'educació en tots els seus nivells, és urgent fer grans canvis, a poc a poc, però sense aturar-nos.