El gran dictat

Joves. És el que hi havia abans-d'ahir a pri­mera hora de la tarda espe­rant a la Casa de Cul­tura de Girona per par­ti­ci­par en el càsting del con­curs de TV3 El gran dic­tat. Joves i, se suposa, sobra­da­ment pre­pa­rats. Ja que, a més de que­dar bé en pan­ta­lla, un mínim de pre­pa­ració es neces­sita per estar dis­po­sat a enfron­tar-se a les càmeres per demos­trar els conei­xe­ments de català. També podria ser que l'estímul prin­ci­pal dels aspi­rants a con­cur­sants no fos demos­trar les seves habi­li­tats lingüísti­ques sinó, sim­ple­ment, empor­tar-se un bon pes­sic cap a casa. O en el cas d'aquest pro­grama, empor­tar-se el Por­quet ver­mell ben car­re­gat de diners. Com per exem­ple el que va acon­se­guir Mar­cel Arias, amb prop de 100.000 euros. Els aspi­rants ho tin­dran difícil per superar aquest rècord. Com també ho tin­dran difícil per superar la capa­ci­tat per lle­tre­jar parau­les de la Jenny Suk o l'habi­li­tat per deduir com s'escri­vien parau­les que no sabíem ni que exis­tien d'en Pau Sabaté. Tot tres for­men el millor trio que ha tin­gut mai el pro­grama. Van des­per­tar admi­ració i també enveja pels seus conei­xe­ments de l'idi­oma i exper­tesa. Van acon­se­guir que molts espec­ta­dors ens quedéssim engan­xats a la pan­ta­lla per veure com feien caure rècords. I tots tres són joves com els can­di­dats que dijous espe­ra­ven pel càsting. I és pre­ci­sa­ment la com­bi­nació de la seva joven­tut i els seus conei­xe­ments de la nos­tra llen­gua el que per­met ser mínima­ment opti­mis­tes res­pecte del seu futur. Però dic mínima­ment perquè és sobra­da­ment sabut que una cosa és que aquests joves hagin estat edu­cats total­ment en català i domi­nin l'idi­oma, i una altra molt dife­rent, que en facin ús. El mateix dijous, durant una visita a Girona, el pre­si­dent d'Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, adver­tia que hem de ser cons­ci­ents de la rea­li­tat del que passa quan els joves sur­ten al pati de l'escola. I el que passa és que allà, la majo­ria par­len en cas­tellà. Ho deia pel fet que molts dels alum­nes par­ti­ci­pants i gua­nya­dors del premi Sam­bori de nar­ra­tiva en català d'Òmnium són cas­te­lla­no­par­lants. És una rea­li­tat que hem d'accep­tar, ens agradi o no. Això no vol dir que no quedi feina per fer per acon­se­guir que l'ús del català no es limiti a les qua­tre parets de l'aula. No sé si con­cur­sos com El gran dic­tat hi poden aju­dar, però com a mínim ens aju­den apren­dre una mica més la nos­tra llen­gua.