Per vosaltres

Anem amunt i avall, recor­rent ciu­tats, fires, gale­ries i museus, expli­cant qui som de forma infa­ti­ga­ble, amb un entu­si­asme màxim, amb una il·lusió des­bor­dant, fent pro­jec­tes artístics, publi­cant catàlegs, col·labo­rant amb les famílies dels artis­tes, fent recerca, orga­nit­zant con­ferències i visi­tes guia­des, repre­sen­tant el talent, mos­trant obres dels nos­tres cre­a­dors. I ho fem, perquè ens agrada fer-ho, perquè hi cre­iem fer­ma­ment, perquè par­tim de la base que tenim una opor­tu­ni­tat, que podem fer un pas enda­vant, que tenim l'opció d'anar més lluny, de fer justícia, d'expor­tar i de pres­ti­giar la nos­tra cul­tura arreu del món. Tenim una opció des del gale­risme, des de les indústries cul­tu­rals, una opció pot­ser petita o pot­ser gegant, cadascú s'ho mira des del seu punt de vista, però és via­ble, i el que és segur és que no podem des­a­pro­fi­tar-la. Podrem o no podrem atènyer l'objec­tiu, sabrem o no fer rea­li­tat la volun­tat, però val la pena pen­sar-hi i, sobre­tot, tre­ba­llar-hi de valent.

Sal­va­dor Dalí va par­lar dels nous límits de l'art que poden ser els can­vis estètics, la manera d'enfo­car la cre­a­ti­vi­tat, les tendències, els mate­ri­als i, de ben segur, els límits són com els som­nis: oceànics, a vega­des ina­bas­ta­bles, però d'altres vega­des es fan rea­li­tat. Els límits són nor­mal­ment a la nos­tra ment, com ara també és a la nos­tra ment fer nous pro­jec­tes amb cri­te­ris museístics, com­bi­nant l'aca­de­mi­cisme més pur, seguint tots els ele­ments per fer les coses molt ben fetes i, alhora, sumant-hi l'espe­rit lliure i cre­a­tiu dels nos­tres artis­tes. Sí, nosal­tres esti­mem la poe­sia i la cul­tura, som els que volem trans­for­mar les coses i cre­iem que la millor manera d'home­nat­jar els cre­a­dors de l'art modern i de post­guerra de Cata­lu­nya és rea­lit­zant pro­pos­tes fetes amb el cor i amb el cap, amb una mirada trans­gres­sora, tren­ca­dora i sin­gu­lar. Ara hem rea­lit­zat una expo­sició única, Miró's Stu­dio, a Lon­dres, i a pri­mers de març la por­ta­rem a Nova York. Una mos­tra sen­si­ble, acu­rada, pre­ci­osa, que recrea l'estudi d'un dels grans de la història de l'art, el taller de Miró a Palma. És un honor tirar enda­vant una idea així i fer-ho amb un equip entu­si­asta, espe­ci­a­lit­zat i poli­facètic, i amb l'ajuda i el con­sell d'un talent humà que cada dia creix amb l'objec­tiu de cami­nar i fer més visi­ble el lle­gat de Miró, Dalí, Picasso i els artis­tes que for­ma­ren el Dau al Set: Tàpies, Ponç, Cui­xart, Thar­rats, Brossa i Puig.

Aquest camí el fem de forma deci­dida, i tot això ho fem per vosal­tres, per ren­dir-vos home­natge, perquè sigueu més vius que mai. I ho fem també per nosal­tres, perquè si sou reco­ne­guts i valo­rats, nosal­tres per­viu­rem amb més força, irra­di­a­rem més llum, serem, amb natu­ra­li­tat, una iden­ti­tat més res­pec­tada a escala uni­ver­sal. Si es valora el nos­tre pas­sat artístic, si la nos­tra cul­tura és el motor de la nos­tra eco­no­mia, serem també com a poble més forts, més vius i tin­drem més futur.