Oh, Europa!

Europa no està pas­sant, pre­ci­sa­ment, un dels seus millors moments. Aquests dies som tes­ti­mo­nis de la ino­perància demos­trada per donar una res­posta unitària, solidària i coor­di­nada a la crisi dels refu­gi­ats. Una crisi que va escla­tar amb tot el seu dra­ma­tisme l'estiu pas­sat i que, mal­grat les bones parau­les i millors pro­me­ses, no ha fet altra cosa que posar en evidència la fra­gi­li­tat d'una unió d'estats que pen­sen més en els seus pro­pis interes­sos que en el bé comú del con­junt. Sí que hi ha hagut més diligència a l'hora de tro­bar una fórmula a mida davant la pos­si­bi­li­tat que el Regne Unit aban­doni la Unió. Que això d'Europa no tira gaire als britànics no és cosa nova, la prova és que no va entrar a l'euro, una excep­ci­o­na­li­tat a la qual ara –si deci­dei­xen que­dar-se– en suma­ran d'altres que tor­pe­di­nen, o si més no debi­li­ten greu­ment, pilars fona­men­tals de la Unió. Qüesti­ons com ara la reta­llada dels sub­si­dis dels immi­grants comu­ni­ta­ris, les con­ces­si­ons a la City lon­di­nenca i al sis­tema finan­cer o la pos­si­bi­li­tat de vetar o no apli­car cer­tes nor­mes euro­pees, totes elles acor­da­des a la cimera que es va cele­brar dis­sabte, no fan altra cosa que ampliar les excep­ci­o­na­li­tats per al Regne Unit, fent-li un ves­tit a mida dins la UE.

Mal­grat el resul­tat del referèndum con­vo­cat per Came­ron per al mes de juny, el que és evi­dent és que hi haurà un abans i un després de l'acord per evi­tar el Bre­xit. El difícil camí de la inte­gració política s'està demos­trant cada dia més tortuós. Si es comen­cen a donar solu­ci­ons excep­ci­o­nals a qui reclama un millor tracte amb l'amenaça de mar­xar, ¿qui no diu que d'aquí uns mesos tru­carà un altre soci a la porta de la Comissió Euro­pea dema­nant també un tracte espe­cial? S'està entrant en una dinàmica que pot ser molt des­truc­tiva i que pot posar fi al model de l'Europa unida que reco­llia el Trac­tat de Lis­boa, en vigor des de fa cinc anys. La crisi econòmica del 2008 no ha aju­dat sens dubte a avançar en aquesta línia, ans al con­trari. Ha fet surar allò que més mal pot fer a la Unió: l'interès d'estat per damunt de l'interès d'Europa. Temps dolents per als euro­peis­tes.