Caïnisme als carrers

El popu­lisme ja ho té, això. Tan aviat s'inven­ten un heroi com es posen a repar­tir car­nets de bons i dolents, con­vençuts de la seva supe­ri­o­ri­tat moral que només els obliga a jus­ti­fi­car-se davant de la seva visió de la història. A Madrid han deci­dit reno­var el nomenclàtor dels car­rers amb la sana intenció d'espor­gar els noms vin­cu­lats amb el fran­quisme. Encara que sigui amb tres dècades de retard, ben­vin­guda sigui la poda. Però la Càtedra de la Memòria Històrica a qui s'ha encar­re­gat fer la llista s'ha pas­sat de fre­nada. La relació inclou des del com­po­si­tor Joaquín Turina, sos­pitós per haver col·labo­rat amb la Falange per recu­pe­rar el patri­moni folklòric espa­nyol, Muñoz Seca per sati­rit­zar la República o Pla perquè va col·labo­rar amb l'espi­o­natge fran­quista. També ha d'anar a la foguera Dalí, cul­pa­ble d'haver-se reu­nit amb el dic­ta­dor al Pardo.

Sem­pre m'ha fet mal a l'ànima que la democràcia hagi sigut tan prim­mi­rada amb alguns epi­so­dis negres del pas­sat en gene­ral i amb els fran­quis­tes en par­ti­cu­lar. Que encara sigui un per­so­natge popu­lar una néta d'en Franco que viu del cuento fa ver­go­nya, i que hi hagi car­rers i pla­ces dedi­cats a dic­ta­dors, escla­vis­tes i cor­rup­tes és un escàndol. Però fer-ne una causa gene­ral sense valo­rar cas per cas els mèrits i demèrits, en aquests casos intel·lec­tu­als o artístics i a vega­des reco­ne­guts inter­na­ci­o­nal­ment, es d'un caïnisme exa­cer­bat. Abans de fer una llista d'estig­ma­tit­zats, fóra bo apli­car-hi una mica més de rigor i no basar-se en fílies i fòbies. Però em temo que és per­dre el temps i com que això de bate­jar car­rers és un exer­cici recur­rent, pro­po­sa­ria que anem a allò pràctic. Números per als car­rers horit­zon­tals i lle­tres per als ver­ti­cals perquè faci­li­ten la loca­lit­zació. I perquè, que jo sàpiga, els números i les lle­tres encara no tenen color polític.