Francesc Ferrer i Gironès

L'home­natge amb motiu del desè ani­ver­sari de la mort de Fran­cesc Fer­rer i Gironès, el pas­sat 18 de febrer al saló de des­cans del Tea­tre Muni­ci­pal de Girona, va ser un acte sen­zill, però, alhora, esplèndid i molt reei­xit. No hi ha dubte que el per­so­natge s'ho valia. De fet, con­si­dero que per­so­na­li­tats com Fran­cesc Fer­rer i Gironès no hau­rien de morir mai.

Fran­cesc Fer­rer i Gironès era un excep­ci­o­nal cata­la­nista. Un inde­pen­den­tista de pedra picada. El seu lli­bre La per­se­cució política de la llen­gua cata­lana és una obra de referència en el pen­sa­ment català que, malau­ra­da­ment, encara és ben actual. Fran­cesc Fer­rer va ser una per­sona que des de fa molts anys, des de finals del fran­quisme fins a la seva mort va llui­tar d'una forma afer­ris­sada i cohe­rent a favor de la llen­gua, la cul­tura i la nació cata­la­nes. Al prin­cipi de la Tran­sició, com a sena­dor de l'Entesa pels Cata­lans, es va con­ver­tir en el “sena­dor en defensa de la llen­gua”, més enda­vant va ser dipu­tat al Par­la­ment i regi­dor a l'Ajun­ta­ment de Girona. Si no hagués mort, el 2006, molt pro­ba­ble­ment hau­ria arri­bat a ser l'alcalde de Girona, l'alcalde de la magnífica Florència Català. Fer­rer sem­pre va ser fidel a Cata­lu­nya i la llen­gua cata­lana, però també va ser una per­sona que va defen­sar amb fer­mesa i efec­ti­vi­tat el con­junt de les comar­ques giro­ni­nes. Va ser un gran català i un gran giro­nista que va anar més enllà de la ciu­tat dels rius per fer un gran ser­vei, polític, lingüístic, econòmic i cul­tu­ral a tota la demar­cació de Girona (als 221, ara 222, muni­ci­pis i les 8 comar­ques). Fran­cesc Fer­rer i Gironès es merei­xe­ria que se li fes cada any un home­natge. El més impor­tant és que avui en dia hem de seguir bate­gant a favor de les seves idees, en un com­bat cívic per la llen­gua i la nació cata­la­nes. Si ara el 2016 Fran­cesc Fer­rer i Gironès fos viu no enten­dria, es rebel·laria con­tra algu­nes qüesti­ons i acti­tuds contràries a la llen­gua; per exem­ple, que l'any 2014 només el 12,2% de les sentències judi­ci­als de Cata­lu­nya fos­sin redac­ta­des en la llen­gua de Pom­peu Fabra. Tam­poc enten­dria que encara exis­tei­xin par­tits i per­so­nes que, a Cata­lu­nya, pre­ten­guin car­re­gar-se la immersió lingüística. Per aquesta raó hem de seguir home­nat­jant Fran­cesc Fer­rer i Gironès; però, sobre­tot donar a conèixer la seva obra, el seu lle­gat i irra­diar les seves idees de fer­mesa i ser­vei al país. Avui en dia, el 2016, tots hem de con­ti­nuar essent Fran­cesc Fer­rer i Gironès, una figura clau en el pen­sa­ment polític i cívic con­tem­po­rani de Cata­lu­nya.