Sense oblidar-ho tot

Si els dic que el 12 de juliol de 1997 ETA va assassinar d'un tret a la nuca Miguel Ángel Blanco tots vostès ubicaran molt bé allà on eren la fatídica data. Feia molta calor al passeig de Sant Antoni de Calonge aquella tarda en què els meus fills jugaven aliens a la tragèdia amb els seus amics d'infantesa mentre els estiuejants no ens en sabíem avenir del que la ràdio comunicava. La notícia es va estendre com una taca de gasolina pudenta que ens va ennegrir a tots el cor i l'ànima. Aquell crim execrable s'ha quedat dins la memòria de diferents generacions. El jove regidor del PP va agonitzar encara unes hores i va morir l'endemà.

Aquest dimarts ha sortit Arnaldo Otegi de la presó després de, per a alguns de manera injusta, passar-se sis anys empresonat per haver volgut reorganitzar la il·legalitzada esquerra abertzale. Fa pocs dies va rebre la visita i el suport de representants d'Esquerra Republicana i de la CUP fent un ostensible i públic gest de solidaritat amb la seva situació.

Només per fer memòria: aquell estiu Otegi, que tenia responsabilitat política com a diputat d'Herri Batasuna al Parlament basc, va callar també de manera pública i ostensible. No va fer cap declaració reclamant a ETA que parés el terrible assassinat. No el vàrem veure enlloc demanant aturar la barbàrie. Va tardar set anys a parlar de pau públicament.

Tot i que ell ha complert amb la justícia i ja és, com no pot ser d'una altra manera i defensa el reputat advocat de casa, un home lliure, aquell silenci ignominiós no s'oblida.