Toca campanes

Per començar, dei­xeu-me dema­nar for­mal­ment a l'Ajun­ta­ment de Girona que tre­gui el semàfor que hi ha ins­tal·lat davant mateix de la meva habi­tació i em crea pro­ble­mes a l'hora de dor­mir. Sem­pre hi ha algun moto­rista o xofer de cot­xes o cami­ons que quan es posa verd el semàfor fa una arran­cada que se sent des de la cate­dral. Estic segur que se superen de molt tots els deci­bels legals.

De pro­ble­mes com aquest, n'hi ha molts a la ciu­tat. Això no em passa quan dormo a Tor, a l'Empordà, on el silenci, durant la nit, et parla a cau d'ore­lla. Però hi ha altres incon­ve­ni­ents. Com podeu supo­sar, faig referència a les cam­pa­nes de la cate­dral o de qual­se­vol cam­pa­nar de poble. Quan era vicari, vaig viure uns anys a Ver­ges, al Baix Empordà, i tenia el meu dor­mi­tori sota mateix del cam­pa­nar. Haig de reconèixer que no vaig sen­tir mai cap toc de cam­pana durant la nit o mati­nada. Aquell temps, anava a dor­mir molt tard i a dos quarts de set en punt del matí toca­ven a missa. Si no m'ho hagues­sin dit, encara seria l'hora que me n'hau­ria d'assa­ben­tar. Tots, en gene­ral, ens acos­tu­mem als sorolls fixos. I, si no, digues-ho a aquells que tenen una casa o un pis arran de vies del tren. Entenc que hi ha per­so­nes a les quals la fressa de les cam­pa­nes o del tren no els deixa dor­mir. Lla­vors, quina és la solució? La més expe­di­tiva és que em facin des­a­parèixer el semàfor de davant de la meva habi­tació, que els trens no cir­cu­lin de nit i que les cam­pa­nes se'n vagin a jóc com les galli­nes. I la llista podria ser més llarga, que si ens posem a par­lar d'aires con­di­ci­o­nats, motors de fàbri­ques, etc. no aca­baríem mai. Si féssim un referèndum, de ben segur que la gran majo­ria de sers humans ens dirien que les cam­pa­nes a la nit són com un com­pany impres­cin­di­ble, que els ha fet cos­tat des de ben petits fins als dar­rers dies de la vida. La història ha de ser­vir per a alguna cosa, no? Doncs, històrica­ment, les cam­pa­nes toquen cada dia. Algu­nes només per fets espe­ci­als, com a les 12 de la nit per Nadal o per Pas­qua en alguns pobles. O a les 5 del matí per cri­dar a missa en altres temps. I quan es van ins­tal·lar els pri­mers rellot­ges, quin luxe saber quina hora era sense neces­si­tat de por­tar rellotge. De ben segur que tots hem vist un d'aquells rellot­ges d'abans, que quan aca­ba­ven la corda per tor­nar a car­re­gar feien, i alguns encara fan, una fressa de mil dimo­nis que fins i tot obli­ga­ven el capellà a parar la missa fins que el rellotge havia fet la feina. El mis­satge de les cam­pa­nes, encara que toquin a mort, sem­pre serà un alè de joia i un signe d'unió de tot un poble. I si de veri­tat no aguan­tem les cam­pa­nes, pen­sem que hi ha uns magnífics taps per a les ore­lles que ens aïllen de tot. El meu noi quan pre­veu que hi haurà soroll se'n posa i no s'assa­benta de res del que passa al vol­tant. I posar doble vidre, que va molt bé per al soroll i per al fred. Doncs ja ho sabeu, els esta­bli­ments públics, que rega­lin taps per a les ore­lles quan algun cli­ent es dóna d'alta. I que les cam­pa­nes vagin tocant, que és la seva feina.