Mort

Amb bon humor (humor negre, si es vol) García Márquez obser­vava que “dar­re­ra­ment, es mor molta gent que no solia morir-se mai”. Efec­ti­va­ment, amb l'edat hom cons­tata que la mort apa­reix a cada can­to­nada i es fa defi­ni­ti­va­ment pre­sent en la vida. Arriba un moment que hi ha més pro­ba­bi­li­tats de man­te­nir con­ver­ses (interes­sants) amb els nos­tres morts que no pas amb els vius de l'entorn. Pot­ser per això abun­den els lli­bres i pel·lícules que inten­ten explo­rar aquest procés ine­vi­ta­ble. Els seus autors sos­pi­ten que poden tenir èxit en la mesura que es tracta d'un tema immor­tal. Entre les ope­ra­ci­ons esotèriques o les edul­co­ra­des dels lli­bres d'auto­a­juda apa­rei­xen, de tant en tant, pro­duc­tes que afron­ten la qüestió des de pers­pec­ti­ves tan objec­ti­ves com salu­da­bles. Penso, per exem­ple, en Per una mort apro­pi­ada del Dr. Marc Antoni Broggi, un manual savi des de la bioètica. Però pot­ser el cas que ha resul­tat més popu­lar últi­ma­ment ha estat Tru­man. El film explora la gestió de la pèrdua quan una per­sona i el seu entorn assu­mei­xen la imminència del fet. El bri­llant guió de Cesc Gay avança amb dosis de tris­tesa, de pro­vo­cació, de valen­tia, i amb el sug­ge­ri­ment dels impul­sos com­ple­men­ta­ris entre Eros i Tànatos, entre vida i mort. Tru­man és el nom d'un gos (també fatal­ment mori­bund) a través del qual els per­so­nat­ges hi poden pro­jec­tar –per des­plaçament– totes aque­lles coses que, com que fan massa mal al cor, no es poden arti­cu­lar amb parau­les. El gir final de la pel·lícula fa pen­sar que serà també el gos Tru­man el millor garant de la memòria de l'amic. Una pel·lícula que ajuda a fes­te­jar amb la mort per mirar de conèixer-la millor. Una cosa sem­blant és el que fas­ci­nava Hemingway dels tore­ros, mudats com núvies, tan a frec d'una pos­si­ble mort. La mort, però, com deia el filòsof, ja no és un esde­ve­ni­ment de la vida, i tam­poc no val la pena enca­par­rar-s'hi. N'hi ha prou, això sí, pro­cu­rant viure de manera que, si pot ser, fins i tot l'enter­ra­morts ens trobi a fal­tar (una mica).