Tots plegats hem quedat tips del paper indecent dels bancs i les caixes, subratllat i amplificat per les conseqüències de la crisi. Ja no esperem de les entitats financeres que donin feina als nostres fills com anhelaven els avis per als nostres pares. “El tinc molt ben col·locat. Treballa a La Caixa, un bon sou i a les tres, cap a casa”, se sentia a dir anys enrere. Els bancs i les caixes s'han tenyit d'una aura carronyera de mal desempallegar-se. Ni l'aparició de la banca ètica, ni de campanyes de represtigi, ni tampoc esforços de fundacions en el terreny social i cultural no els han servit de gaire res. I menys quan continuen, com denuncien a Palafrugell, desatenent tan vilment obligacions mundanes com pagar la quota de la comunitat de veïns.