Encorbatats

Avui fa cinquanta anys la policia assaltava el convent dels caputxins de Sarrià. Uns estudiants hi fundaven el Sindicat Democràtic. Les fotos mostren detalls que contrasten amb la coqueteria d'alguns polítics d'ara. Els líders estudiantils –marxistes, democristians, liberals– duien corbata i americana. Vestien l'uniforme de treball d'oficinistes, dependents i professionals modestos. No els calia disfressar-se com a gent d'esquerra rupturista. Ho eren. No calia anar amb mànigues de camisa blava com ho feien els falangistes, ni amb la blanca dels “descamisados” peronistes per semblar obreristes. Uns i altres eren conseqüents: uns amb una integritat ideològica no renyida amb la corbata; els altres amb una impostura cínica que els retratava. L'estètica d'alguns líders actuals que volen causar impacte és tan tronada i casposa com la dels clàssics del feixisme i el justicialisme. Volen desconcertar. Porten esmòquing, cofois, en una festa de cine, i presumeixen de descordats davant el rei en
un salonet d'opereta. Els assessors d'imatge dels polítics convencionals van de bòlit. No saben si els seus amos han d'anar a un lloc o a un altre amb corbata o sense corbata, amb jaqueta o samarreta. Deia Soldevila que vestir bé no és qüestió de classes socials. Encara menys ara. Amuntegar un assortiment de samarretes originals és més car que tenir un esmòquing de per vida. En tot cas, els estudiants encorbatats que la policia encerclava en un convent canviaren més la realitat que els polítics malforjats d'ara.