Quan la llei és franquista

Declarar la independència d'una part del territori nacional és un delicte. Concretament, és un delicte de rebel·lió segons l'article 214.5 del Codi Penal. Hi ha, però, un petit detall, aquest codi penal és el franquista. El codi penal en vigor, el que regula la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, manté aquest punt, concretament és l'article 472, dins del títol dels Delictes contra la Constitució, però hi afegeix que perquè aquest delicte de rebel·lió es produeixi hi ha d'haver “un alçament violent”. Vaja, sense violència no hi ha delicte de rebel·lió. Tot i això, hi ha un jutge de l'Audiencia Nacional (AN) que ha engegat un procés contra diferents ajuntaments catalans per rebel·lió, és a dir, un procediment que es basaria en un article d'una llei franquista. Tot molt normal pel jutge Ismael Moreno, que va empresonar uns titellaires per un al·legat contra els abusos policials representat en un carrer de Madrid.

El procediment judicial que a hores d'ara ja està afectant, d'una manera o altra, desenes d'ajuntaments catalans i, de forma personal, el portaveu de Capgirem Vic, Joan Coma, persegueix les mocions municipals de suport a la declaració de desconnexió que va aprovar el Parlament però que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar. És a dir, com ja és un clàssic en els procediments judicials del mateix TC i de l'AN, es persegueixen declaracions polítiques sense cap mena d'argument jurídic. A més, aquest procediment causa una greu indefensió jurídica en els ajuntaments per un doble motiu: d'una banda, perquè la mateixa denúncia, presentada en altres sales de l'AN, ha estat arxivada –els jutges no hi han vist pas cap delicte– però també perquè no està gens clar què es demana. Els Mossos, fent de policia judicial i sense possibilitat de fer altra cosa, arriben amb peticions prou inconcretes. Tant, que no hauria estat malament que els ajuntaments haguessin demanat més informació abans d'entregar-ne sobre les mocions. Informació, per cert, pública.