Com poden ser tan llords

Escriure és com netejar el terra. Segurament per això jo no sóc alcalde, ja m'ho diu ma filla. Però és que et trobes la realitat feta una porqueria i el primer que et surt és fer una passada d'oracions simples. Subjecte, verb i predicat, com et van ensenyar a casa. Però així només surt la brutícia més superficial. Llavors hi afegeixes alguna subordinada, i la passes amb energia sobre la ronya. Però mai no és suficient: la corrupció, per molt que miris de dissimular-la amb el pal de fregar ben sucat en frases de relatiu, l'únic que fa és escampar-se més i més pel pis.

Llavors t'arremangues i hi poses adjectius. Amb compte, perquè si et passes destenyeixen. I si convé hi barreges algun adverbi: poquets, que alguns són corrosius i fan malbé les lloses, especialment (amb perdó) els que acaben en ment. Si després d'unes quantes passades la merda encara hi és, com sol passar, llavors cal rascar i rascar amb força, un cop i un altre, paraula rere paraula, mentre et preguntes com és que els senyorets poden arribar a ser tan llords i si casa seva la tenen igual de marrana. El més curiós de tot és que, com més t'acostes a la part noble de l'immoble, més ditades hi trobes. Hi són per les parets, per les adjudicacions d'obres, per les portes giratòries i pels consells d'administració amb seient a la llotja del DOGC o del BOE. Un desastre.

Però a mi el que més fàstic em fa és la brutícia que no es veu a simple vista però que si hi passes un dit te'l deixa ben negre. És com si hi fos des de fa segles sense que ningú no gosi passar-hi un drap a fons: les taques d'elitisme barrejat amb estupidesa, l'homofòbia, el fanatisme religiós, l'odi a la democràcia i la desconfiança en aquell que pensa o actua diferent, el masclisme que redueix les dones a gerros decoratius i els homes a organismes unilaterals amb l'ambició de poder com a únic motor vital, ja sigui un ascens a trepador sènior, un despatx de director executiu o una regidoria del PP a Palafolls.

Bé, ja em dispensaran els senyors tanta xerrameca. Parlo massa, ja m'ho diu ma filla. Però a servidor li agrada anar dient mentre fa la neteja. Ara la columna ja està pràcticament redactada i neta. Si us plau, mirin de no trepitjar les paraules humides, no fos cas que rellisquessin. Passin pels substantius, que s'assequen abans. En fi, quina vida.